Miguel Aparicio: l’home dels ‘Phonòpodes'

Residències creatives Eufònic / Lo Pati 2024

Des de l'origen dels temps que el món subaquàtic ha generat un mar de dubtes i especulacions. Amb els anys, l'adaptació de l'home sota l'aigua ens ha permès descobrir-lo, primer a través de la fotografia i més tard amb les càmeres de vídeo estanques. I malgrat això, els medis submergits encara ens són fascinants i misteriosos. I és en aquest submon ple d'incògnites d'on parteix el nou projecte que l'artista Miquel Aparicio, que s’ha estat gestant a la residència 'Baladre' del Delta de l'Ebre, en el marc de les residències creatives Eufònic-Lo Pati 2024. Aparicio és realitzador audiovisual i artista sonor, compta amb una intensa trajectòria de projectes audiovisuals de documentals, creació sonora i llenguatges de programació i interactivitat.

Durant la seva estada al Delta, s'ha passejat per la desembocadura de l'Ebre i ha pres mostres d'aigua i fangs de séquies, canals, arrossars i del mateix riu. I les ha analitzades sota el microscopi, amb una taula científica al costat, per identificar els insectes i altres indicadors ambientals. "En general, la biodiversitat és pobra i la qualitat de l'aigua dolenta", diu. I per denunciar-ho ha decidit visibilitzar un submon d'insectes diminuts a través de l'art sonor i la tecnologia.

Primer, ha enregistrat el so que emeten els insectes que ha trobat a les mostres d'aigua amb micròfons subaquàtics: "He fet amb el so, el mateix que fa un fotògraf quan utilitza un objectiu macro. Sota l'aigua, hi ha insectes que emeten sons similars als grills o les cigales i que no sentim perquè es propaguen en un medi que ens és advers i en una intensitat imperceptible segons els paràmetres humans". Després, ha recreat els sons a través d'un procés de síntesi tecnològica per fer-los audibles a les nostres oïdes. I finalment ha construït un exèrcit d'animalons electrònics i robotitzats —a imitació d'un sabater (Gerris lacustris)— amb dispositius a les potes per propagar el so. Uns models que s'articulen amb diverses peces electròniques, filferros, acoblats amb altaveus mòbils que emeten un brunzit creat artificialment per ordinador. Els ha batejat amb el nom de 'Phonòpodes'.

I amb aquest projecte —que es presentarà en una acció performativa al Festival Eufònic, el dijous 11 de juliol— Aparicio vol estimular reflexions sobre la consciència respecte a la biodiversitat d'aquells medis que habitualment no ens són accessibles. "Ignorem la natura que no veiem i que no sentim. Però cada cop més, la ciència i la tecnologia ens permeten trencar els límits de la percepció", explica. Però de fet, aquesta investigació artística també pot funcionar com a paròdia del tecno-optimisme i del culte a la tecnologia com a problema ambiental: "Si la tecnologia pot arribar allà on no arribem els humans, també ens servirà per trobar solucions als problemes que planteja la crisi climàtica. I això ens pot desresponsabilitzar del que paper que les nostres accions diàries juguen en la preservació del medi". I d’aquesta manera, Aparicio aprofundeix en el debat sobre el model econòmic extractivista i consumista a escala global que està acabant amb els recursos del planeta.