Alba Matilla: el Delta de l’Ebre al núvol

Residències creatives Eufònic / Lo Pati 2024

Alba Matilla (Avilés, 1998) entén l'art des de la pintura, encara que ara també se l'estigui mirant des del disseny 3D. Després d'anys allunyada de la seua Astúries natal per especialitzar-se en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts a Cracòvia, va cursar el grau de Belles Arts a Vigo i va estudiar un Màster en Investigació i Creació a Art de la Universitat del País Basc a Bilbao. Fa poc va tornar a casa per donar vida al projecte artístic Santuario, una obra interactiva que ret homenatge a llocs amb memòria industrial a través de l'exploració dels paisatges modelats per naus i fàbriques. D'aquesta manera va capturar l'essència de llocs que canvien a passos accelerats i els va traslladar a un món virtual que es podia recórrer com si fos el mapa d'un videojoc.

Aquest juliol, Mantilla ha traslladat aquesta experiència al Delta de l'Ebre, amb una estada a la residència d'artistes Baladre que gestiona Lo Pati. L'artista asturiana ha reubicat el seu projecte Santuario a l'entorn paisatgístic de la desembocadura de l'Ebre amb un recorregut virtual creat a partir de fotogrametries, una tècnica que permet obtenir imatges i objectes del món real mitjançant la creació de models 3D. "Amb un escàner incorporat a la meua tablet he pogut digitalitzar objectes, superfícies i paisatges vinculats a l'activitat humana que s'articula al voltant del correu de l'arròs. He buscat edificis, cases de camp, barraques i tractors abandonats, entre d'altres", explica.

Així, a través del registre 3D, els racons del Delta han quedat congelats al núvol perquè els puguem transitar en la instal·lació artística que es presentarà el pròxim 11 de juliol a l'Antiga Farmàcia Ferré d'Amposta en el marc del festival Eufònic, en un format de videojoc travessat per la sensibilitat pictòrica adaptada als nous mitjans digitals. "Amb la virtualització dels espais he volgut preservar aquest tipus de llocs que per la seva pròpia condició estan en transformació contínua. Congelar espais, encara que sigui digitalment, que estan canviant a una velocitat vertiginosa em sembla poètic. La peça està pensada perquè l'espectador deambuli per aquest món virtual. La idea és que es perdi, que camini, que pari atenció a detalls", apunta Mantilla.

La instal·lació anirà acompanyada de dues pintures que serviran per complementar el recorregut: "La tècnica de la pintura tradicional, m'aporta una subjectivitat que moltes vegades els mitjans digitals, sigui el vídeo o el 3D, no són capaços de plasmar tan bé. A la pintura hi ha un senyal d'identitat que és impossible de negar i, en canvi, a les fotogrametries per exemple, també les sents com una cosa subjectiva perquè no és la mateixa fotogrametria que pogués fer una persona que una altra, però és diferent".