‘Economia de l’aigua: escassetat, transformació i memòria’ a cura de Vanina Hofman i Valentina Montero

Amb el títol ‘Economia de l’aigua: escassetat, transformació i memòria’, la sala exterior d’exposicions de Lo Pati programarà sis peces que pivoten sobre el concepte d’aigua.

L’aigua, en la seva doble modulació al·legòrica i material, és l’element sobre el qual orbiten les sis exposicions d’art digital que conformen la programació de La Façana de Lo Pati d’aquest 2025. A través de la seva evocació, representació o ús, les sis obres escollides aborden qüestions com la memòria i els problemes hídrics contemporanis associats al canvi climàtic i als conflictes ecològico-polítics derivats de l’extractivisme i dels fenòmens migratoris. El cicle, que s’inicia aquest divendres 21 de febrer i s’allargarà durant tot un any, porta per títol ‘Economies de l’aigua: escassetat, transformació i memòria’ i està comissariat per Vanina Hofman i Valentina Montero. S’hi podran veure obres de Marie-France Veyrat i Jaime de los Ríos, Paloma Villalobos Danessi, Estefanía Muñoz, Eugènia Balcells, Enrique Ramírez i Gabriel Valansi. Com una imatge que es desplaça, les presentacions de l’aigua que ocuparan la Façana els pròxims 12 mesos obren un diàleg entre allò material i allò simbòlic, on el que es perd, el que es descarta i el que es manté convergeixen en un mateix espai de dissolució i reconstitució.

Així, del 21 de febrer al 20 d’abril s’hi podrà veure ‘La Forme De l’Eau’ de Marie-France Veyrat i Jaime de los Ríos. Es tracta d’una instal·lació realitzada amb eines científiques i amb física de fluids per capturar la caiguda de l’aigua, que s’eleva com en el llenguatge dels somnis, oposant-se a les lleis newtonianes, amb algoritmes renderitzats en temps real. Aquesta obra forma part de la New Art Collection, una col·lecció d'art tecnològic gestionada per la New Art Foundation de Reus, una entitat dedicada a la conservació, promoció i estudi de l'art vinculat a la ciència i la tecnologia.

L’artista Marie-France Veyrat va néixer a Lió i viu a Almoster. Treballa en instal·lacions tecno-art-digitals, alternant amb la producció d’escultures brutalistes que ocupen espais públics i privats, destacant-se com una de les creadores més influents del territori. Veyrat fa incursions en el tèxtil i l’art efímer reciclat. Es Baluard, MAMT, el Museu de Reus i fires com ARCO o CADAF han estat l’escenari per a les seves obres. Per la seva banda, Jaime de los Ríos és fundador del laboratori obert d’Art i Ciència ARTEK [Lab]. La seva trajectòria se centra en la intersecció entre aquestes disciplines i les ciències sistèmiques, especialment en relació amb els mecanismes, ritmes i patrons naturals, així com la intel·ligència col·lectiva. Expert en Programari i Maquinari Lliure, en el seu treball —gran part del qual és col·laboratiu— trobem entorns immersius i obres dinàmiques que es relacionen amb el comportament computacional natural.

Una programació anual
Cada dos mesos, el cicle ‘Economies de l’aigua: escassetat, transformació i memòria’ proposarà una nova exposició que inclourà les següents peces:

Del 21 d’abril al 20 de juny: ‘El mar entrarà lentament’, de Paloma Villalobos Danessi. ‘El mar entrarà lentament’ retrata la piscina més llarga del planeta, situada a Algarrobo, Valparaíso, Xile. Mitjançant un vol de dron, l’obra reflexiona sobre el futur incert de construccions costaneres que desafien les dinàmiques naturals i han arrasat amb dunes i aiguamolls. Villalobos és una artista visual. Les seves obres i recerques connecten el pensament amb les imatges, la cultura visual i els desastres socio-naturals. Ha realitzat residències a l’Antàrtida, Madrid i Rapa Nui, i ha publicat nombrosos articles d’investigació científica.

Del 21 de juny al 20 d’agost: ‘Ara el riu és un camí’, d’Estefanía Muñoz. ‘Ara el riu és un camí’ submergeix l’espectador en un paisatge desolador marcat per la devastació de la sequera a Illapel, localitat d’origen de l’artista. Més enllà de documentar un fenomen natural, l’obra busca explorar la relació entre la natura i la memòria humana. Muñoz és llicenciada en Arts Visuals per la Universitat Uniacc i Màster en Investigació i Creació Fotogràfica per la Universitat Finis Terrae. Viu i treballa a Illapel (Regió de Coquimbo, Xile), on exerceix com a artista visual i educadora.

Del 21 d’agost al 20 d’octubre: ‘Devenir’, d’Eugènia Balcells. ‘Devenir’ és una obra que interpel·la la Venus de Botticelli, arquetip femení que sorgeix del mar i de la terra completament acabat, immòbil i fix. En l'exploració d'arquetips femenins, aquesta obra proposa una transcendència dels marcs socials i culturals per presentar un ésser que és part, fusió i creació amb el seu entorn: el temps, la natura i la història. Des de mitjans dels anys setanta, Balcells és un dels noms essencials de l'art conceptual. Ha centrat el seu treball en temes relacionats amb la societat de consum i els efectes dels mitjans de comunicació sobre la cultura de masses.

Del 20 d’octubre al 21 de desembre: ‘La casa’ (de la sèrie ‘Cartografies per a navegants de terra’), d’Enrique Ramírez. La casa no és només un lloc físic on els murs protegeixen, sinó també un espai simbòlic de vida que sosté esperances. El foc, lluny de ser només destrucció, és impuls i desig: la necessitat de trobar un refugi, d’afirmar una pertinença fins i tot en la deriva. Enrique Ramírez viu i treballa entre París i Santiago. Actualment és resident a la Villa Medici a Roma. El seu treball combina vídeo, fotografia, so i instal·lacions, explorant la relació entre el poètic i el polític.

Del 21 de desembre al 20 de febrer: ‘Atlantis’, de Gabriel Valansi. ‘’Atlantis’ és un documental apòcrif sobre el descobriment del que podrien ser les restes arqueològiques de la mítica Atlàntida, el llegendari continent desaparegut que, segons els relats, es trobava entre Àfrica i Amèrica. A ATLANTIS, les restes de la suposada civilització són deixalles de màquines de generació 3D, deconstruccions sorgides d’errors de procés, on aquestes tecnologies col·lapsen i generen arquitectures anòmales i matemàticament impossibles. Gabriel Valansi és artista audiovisual, fotògraf, músic i professor titular de Disseny Audiovisual i Fotografia a la Universitat de Buenos Aires.

__________________

Les comissàries del cicle

Vanina Hofman. Doctora en Societat de la Informació i el Coneixement per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), productora cultural i professora Lectora a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on des del 2023 dirigeix l’aula cultural de Cinema i Arts Audiovisuals. El seu treball se cetra en els processos de record i oblit en la cultura digital, la construcció d’històries de l’art no convencionals, l’arqueologia dels mitjans i el patrimoni digital. És investigadora de Mesjenet , on coordina el treball sobre memòria oral a la Vall Mitjana del Nil (Egipte).
https://www.vaninahofman.com/

Valentina Montero P. Comissària i acadèmica especialitzada en cultura visual i pràctiques artístiques basades en ciències i tecnologies. Doctora en Estudis Avançats en Produccions Artístiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Comissariat en Art i Nous Mitjans (URL). Els seus projectes curatorials s’han exhibit al Museu Nacional de Belles Arts, la Biennal d’Arts Medials de Santiago, el Centre de Fotografia de Montevideo, el CINUSP del Brasil, el Festival Panoràmic d’Espanya, entre d’altres. Actualment, és directora del Màster en Recerca-Creació de la Imatge. A més, és fundadora i directora de PAM / Plataforma Arte y Medios, un espai dedicat a la investigació de les arts medials a Xile i Amèrica Llatina.
www.valentinamontero.com/