‘Antroposcenes, narracions sobre la vida a l’Antropocè' a cura de Pau Waelder

LA FAÇANA inaugura un cicle d'art digital sobre els efectes de l'activitat humana sobre la Terra

Durant tot el 2024, la 'sala exterior' de Lo Pati acollirà ‘Antroposcenes, narracions sobre la vida a l’Antropocè', un cicle comissariat per Pau Waelder amb sis propostes artístiques.

Fa just un any, Lo Pati va presentar la seva nova sala expositiva: La Façana de Lo Pati, que pren forma d'una gran pantalla de 6x3 metres situada a l'exterior de l'edifici i que disposa de programació pròpia. Enguany, la segona edició del cicle audiovisual estarà comissariada per Pau Waelder, escriptor i investigador especialitzat en art digital, sota el títol ‘Antroposcenes, narracions sobre la vida a l’Antropocè'.

Waelder ha escollit el treball de sis artistes que sota el nom  reflexionen sobre la vida a l'antropocè, un concepte que remet a la idea de període geològic i que va ser proposat fa vint anys per l'ecologista Eugene Stoermer i el químic Paul Crutzen per definir els temps marcats per la decisiva influència de l'activitat humana en el nostre planeta. L'antropocè comporta el perill d'acceptar que les nostres accions són irreparables, però alhora ens atorga un sentit de responsabilitat respecte al medi ambient. Entendre les conseqüències dels nostres hàbits de consum i les nostres activitats quotidianes en un ecosistema portat al límit per l'abús dels recursos naturals, la producció de residus i la pol·lució és tant una necessitat com un deure.

Les artistes que participen en aquesta selecció han elaborat obres audiovisuals que ens ofereixen, des de diferents perspectives, escenes de la vida a l'Antropocè, particularment d'aquells entorns i sistemes que ignorem, però que tenen un paper determinant en la vida a la Terra. Des del fons oceànic a les mines de les quals s'extreuen els materials que faciliten la nostra vida digital, de les glaceres als fenòmens atmosfèrics, dels incendis forestals a les ciutats massificades, aquestes obres ens porten a reflexionar sobre el nostre planeta, el món en el qual volem viure i volem deixar a les pròximes generacions.

Pau Waelder és comissari en cap a Niio, plataforma de video art i art digital.És Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor del llibre sobre col·leccionisme d’art contemporani i digital You Can Be A Wealthy/ Cash-Strapped Art Collector In The Digital Age (Printer Fault Press, 2020).

Marina Zurkow. Del 21 febrer al 20 abril.

OOzy #3: just because you can’t swim in it doesn’t mean it isn’t there

Aquesta peça ofereix als humans antropocèntrics la possibilitat de somiar amb les parts més profundes de l'oceà, per imaginar i protegir aquests paisatges, que són de fet un component desconegut, crític i viu dels nostres sistemes planetaris. A 6.000 metres sota la superfície de l'oceà, un ésser humà experimentaria una pressió aclaparadora, temperatures de congelació i foscor total. Però en aquestes zones hi prosperen esculls de corall, calamars i aranyes marines entre molts altres animals.

El treball de Marina Zurkow explora la relació entre natura, cultura i societat, centrant-se en el que ella descriu com a 'problemes complexos', aquells problemes que revelen les nostres interaccions abusives amb l'entorn natural. La seva obra s'ha exposat a nombrosos museus d'art internacionals. Zurkow va ser becaria Guggenheim de 2011 i va rebre subvencions de la Fundació Rockefeller.

Claudia Larcher. Del 21 d'abril al 20 juny.

Noise above our heads, 2016

El vídeo mostra formacions rocoses (naturals) i fragments d'arquitectura (artificials) transformats els uns en els altres, com si sorgissin junts en un escenari distòpic. Els espais arquitectònics muntats a les roques recorden els esbossos de Bruno Taut de visions arquitectòniques alpines. El moviment de la càmera que es mou directament cap avall, una panoràmica vertical, suggereix un moviment de caiguda que molesta l'espectador. L'amenaça en si no es pot localitzar, la caiguda mai culmina en una col·lisió. La tensió no s'allibera, l'amenaça s'ha tornat permanent. Parlant al·legòricament, l'obra explora la qüestió dels centres de dades ocults i inaccessibles per al públic, espais de servidors semblants a búnquers que emmagatzemen milers de milions de bytes d'informació.

El treball de Claudia Larcher explora l'animació de vídeo, el collage, la fotografia i la instal·lació amb un enfocament cinematogràfic particular de la narració i la capacitat d'extreure narracions d'espais quotidians aparentment indescriptibles. Resident a Viena, ha presentat el seu treball en nombroses exposicions a Àustria i a l'estranger, com ara Tokyo Wonder Site (Japó), Slought Foundation Philadelphia, Weimar Art Festival, Centre Pompidou (París), Museum of Contemporary Art de Roskilde, Manifesta 13 i Anthology Film Archives (Nova York).

Diane Drubay. Del 21 juny al 20 d'agost.

Ignis II

Catorze segons cap a la neutralitat de carboni o el punt de no retorn. Els segons es converteixen en anys. Catorze segons per experimentar la metamorfosi de la utopia en distopia. Catorze anys per assolir la neutralitat de carboni o el punt de no retorn. Aquesta peça juga amb la psicologia del color per crear una immersió que dibuixa dos futurs possibles, tant fascinants com demolidors.

Diane Drubay és una videoartista i fotògrafa que investiga experiències transcendentals i psicoactives exposades en representacions de la natura que amplien la idea del sublim. Les seves obres criden l'atenció sobre l'emergència climàtica, les realitats virtuals i la participació de la comunitat. És la fundadora de We Are Museums i WAC-Lab, cofundadora d'alterHEN, una galeria NFT dirigida per artistes, cofundadora d'Arteztic, un col·lectiu d'artistes ambientals, mentora de la VerticalCrypto Art Residency 2021-2023, i membre de Museums For Future.

Kelly Richardson. Del 21 d'agost al 20 d'octubre.

HALO I

HALO I (juntament amb II i III) són les seqüeles de Camp, un vídeo que presenta una escena quotidiana de la vida a l'aire lliure filmada per l'artista l'any 1998. La lluna plena d'un vespre d'estiu es veu distorsionada per la calor que puja d'una foguera crepitjant. Vint-i-tres anys després de produir Camp, la promesa del que porta l'estiu ha canviat. Passat, present i futur, HALO fa referència a l'important bucle de retroalimentació en què ens trobem ara després de dècades d'advertiments. Les fogueres estan prohibides a l'estiu a la Colúmbia Britànica (on viu l'artista). Com que les sequeres greus i prolongades són la nova normalitat, el risc d'incendi forestal és extrem.

Kelly Richardson crea instal·lacions de vídeo i impressions digitals que ofereixen visions imaginatives del futur que demanen una consideració acurada del present. El seu treball ha estat àmpliament aclamat a Amèrica del Nord, Àsia i Europa. Les exposicions individuals recents inclouen NGCA (Anglaterra), Dundee Contemporary Arts (Escòcia), Naturhistorisches Museum Wien (Àustria), SMoCA (EUA), CAG Vancouver (Canadà), VOID Derry (Irlanda) i una enquesta important a l'Albright-Knox. (EUA).

Yuge Zhou. Del 21 d’octubre al 20 de desembre.

Interlinked II

Interlinked II és un collage de centenars de videoclips filmats a les estacions de metro de la ciutat de Nova York. Aquesta xarxa subterrània es converteix en l'escenari de les rutines de Sísif dels seus viatgers. El moviment sempre cíclic suggereix un ritme i una teatralitat en aquests passadissos urbans.

Yuge Zhou és una artista visual nascuda a la Xina i amb seu a Chicago, el treball de la qual aborda l'arrelament, l'enyorança i les trobades transitòries a través d'espais construïts o naturals: els llocs dels nostres somnis compartits. Yuge ha exposat a nivell nacional i internacional en centres d'art i llocs públics i actualment és membre de NEW INC, la incubadora d'art i tecnologia del New Museum. Els seus guardons recents inclouen el Premi del Jurat en la categoria d'instal·lació a ArtPrize 2021, el Premi Artist Fellowship in Media Arts de l'Illinois Arts Council i la Menció Honorífica al Prix Ars Electronica 2020 a Linz, Àustria.

Theresa Schubert. Del 21 de desmebre al 20 de febrer.

A synthetic archive (AI glaciers)

Theresa Schubert ha creat una projecció de vídeo audiovisual basada en la intel·ligència artificial que mostra paisatges de muntanya sintètics emergents i en dissolució amb glaceres. Les dades recollides per l'artista es van emprar per alimentar tres models d'aprenentatge automàtic. Els algorismes d'aprenentatge automàtic van transformar les dades en un collage estètic obert, sempre canviant. Van assignar formes visuals als significats de les paraules, revelant les glaceres d'una nova manera poètica, alhora que proporcionaven una visió crítica de l'estat d'aquestes formacions efímeres.

La Dra. Theresa Schubert és una artista, investigadora i comissària amb seu a Berlín que explora visions no convencionals de la natura, la tecnologia i el jo. És doctora en art multimèdia per la Universitat Bauhaus de Weimar. La seva pràctica combina mitjans audiovisuals i híbrids amb instal·lacions o performances conceptuals i immersives. L'obra de Schubert s'ha exposat internacionalment. Els espais inclouen: Ars Electronica, Linz, Art Laboratory Berlin, BOZAR Brussel·les, KW Institute for Contemporary Art Berlin, Newcastle Region Art Gallery, Electro Fringe Festival Australia, Futurium Berlin, Istanbul Biennial, European Media Art Festival, Kapelica Gallery, Museum Villa Rot, MMOMA Moscou i el Museu d'Art Contemporani de Perm.