Estefanía Muñoz, ‘Ara el riu és un camí’

L’obra forma part del cicle d’art digital Economies de l’aigua: escassetat, transformació i memòria, que durant el 2025 programarà sis peces audiovisuals al voltant del concepte de l’aigua.

La ciutat xilena d’Illapel és un exemple paradigmàtic de les lluites per l'aigua a Xile, agreujades pel canvi climàtic i les activitats econòmiques. Capital de la província de Choapa, està ubicada literalment entre la serralada i el mar, envoltada de turons amb poca vegetació. Els problemes d’accés a l'aigua són evidents a simple vista: els rius no són més que tímids rierols, lluny dels cabals d’abans, especialment durant l’època de pluges.

Estefanía Muñoz viu i treballa a Illapel, on exerceix com a artista visual i educadora. Amb la peça Ara el riu és un camí, ha volgut submergir l’espectador en un paisatge desolador marcat per la devastació de la sequera. Més enllà de documentar un fenomen natural, l’obra explora la relació entre la natura i la memòria humana. Muñoz és llicenciada en Arts Visuals per la Universitat Uniacc i màster en Investigació i Creació Fotogràfica per la Universitat Finis Terrae.

Ara el riu és un camí, que es podrà veure del 21 de juny al 20 d’agost a La Façana de Lo Pati, és la tercera obra del cicle Economies de l’aigua: escassetat, transformació i memòria, que al llarg del 2025 permetrà gaudir de sis exposicions d’art digital a la pantalla exterior del centre d’art ampostí. L’aigua, en la seva doble modulació al·legòrica i material, és l’element central de les sis peces, que —a través de la seva evocació, representació o ús— abordaran qüestions com la memòria i els problemes hídrics contemporanis associats al canvi climàtic i als conflictes ecològico-polítics derivats de l’extractivisme i dels fenòmens migratoris. Economies de l’aigua: escassetat, transformació i memòria és un projecte comissariat per Vanina Hofman i Valentina Montero.