Paula Artés, Energia submergida

L'artista Paula Artés posa llum i taquígraf en els abusos de poder del projecte Castor.

► Fa deu anys que la posada en marxa del gasoducte submergit davant la costa de l'Ebre va generar terratrèmols i un greu impacte ambiental, polític i econòmic.

► La mostra fotogràfica 'Energia submergida' té una clara voluntat crítica i es podrà visitar de 2 de març al 5 de maig al Centre d'Art Lo Pati a Amposta.

Han calgut cinc anys de recerca fotogràfica per produir l'exposició 'Energia submergida'. L'artista Paula Artés mostra el seu vessant més compromès i proposa una reflexió sobre l'entramat de relacions de poder i control que vinculen l'activitat d'Escal UGS —una de les empreses constructores més grans del món— i l'Estat espanyol, en la construcció de la plataforma Castor. Aquest dipòsit submarí de gas natural construït per l'empresa espanyola davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià va generar un greu impacte ambiental.

Entre altres coses, va significar la desaparició d'algunes espècies aquàtiques, l'alteració dels trajectes de pesca al voltant de la plataforma marina i tot un seguit de terratrèmols en els pobles d'Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, La Ràpita i Vinaròs. D'aquesta manera, la història del projecte Castor es converteix en un cas exemplar de la capacitat de control que empreses privades amb vastos patrimonis econòmics poden exercir sobre l'Estat, fins a modelar l'entorn legal i normatiu en el qual operen. A conseqüència d'això, la recerca de Paula Artés vol desvelar aquella energia submergida que no només s'amaga entre les esquerdes dels edificis afectats pels sismes o dins dels forats de les roques calcàries, sinó també en les contractacions nebuloses entre l'esfera pública i privada.

El significat amagat

Al principi del recorregut expositiu es pot veure un tríptic fotogràfic que presenta unes formacions rocoses esponjoses, que capturades des de molt a prop, revelen forats, colors terrosos i detalls que recorden el vidre. "Tot i el suport bidimensional, les imatges destaquen per tridimensionalitat captivadora i provoquen un desig de tocar-les. Tot i això, és possible que la comprensió d'aquestes mateixes fotografies canviaria si en coneguéssim el context; si sabéssim, per exemple, que retraten algunes roques calcàries que justament per la seva «molt alta porositat i permeabilitat» es van emprar per a emmagatzemar gas natural subterrani en el marc del projecte d'enginyeria Castor", explica Carolina Ciuti, comissària de l'exposició.

Ciuti explica que les obres de Paula Artés es caracteritzen sovint per una certa dualitat: una oscil·lació constant entre alguna cosa molt plaent de mirar i la sensació posterior de la presència d'un relat per destapar. “Les múltiples capes de significat que componen els seus projectes fotogràfics es van desvelant a mesura que se'n miren els detalls, s'analitzen i es comencen a qüestionar. Amb un tractament que ens retorna una textura granulosa i vibrant, són imatges que sovint mostren espais exteriors o interiors que semblen estar suspesos en el temps: amb l'absència deliberada de tota presència humana, es tracta d'entorns naturals, despatxos, racons domèstics i retrats de maquinària o mobiliari que es presenten en tota la seva aparença estètica i quasi escultòrica. En observar-les detingudament, sorgeix la curiositat de preguntar-se sobre la vida en aquests llocs, i els esdeveniments que van acollir o protagonitzar fora del marc espacial i temporal de la fotografia”, afegeix.

El projecte s'ha acabat de gestar els darrers mesos en una estada a la residència artística Baladre en ple Delta de l'Ebre —que gestiona Lo Pati— i en el marc de la beca d’intercanvi de residències creatives que impulsen el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i el centre d'art ampostí.

BIOGRAFIES

Paula Artés (Molins de Rei / Alentorn, 1996) és fotògrafa artista compromesa en donar a conèixer i qüestionar els espais ocults de poder, i per tant de control. Graduada en fotografia i creació contemporània. Amb obra a la col·lecció del Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat i diverses exposicions a la Mapfre de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, a l’Unseen Amsterdam i al Santa Mònica de Barcelona, entre d'altres. Ha publicat el fotollibre ‘Fuerzas y cuerpos’ i ha estat seleccionada a PhotoEspaña, Sala d'Art Jove i nominada a MAST Fundation a Bologna a Itàlia.

Carolina Ciuti (Pistoia, Itàlia 1990) és comissaria d'art contemporani i investigadora. Llicenciada en Història de l'art per la universitat de Florència i amb un màster d'art contemporani pel Sotheby's Institute de Londres. Des de 2021, dirigeix la revista digital exibart.es i anteriorment va cobrir el càrrec de directora artística del festival de videocreació LOOP Barcelona (2017-2022). Ha comissariat diverses exposicions, programes de video i performance en institucions com Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani de Barcelona, Fundació Suñol, Fundació Antoni Tàpies, CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Westbund Art & Design - Shanghai, FIAC Paris, entre d’altres.