Anthony McCall + Mark Fell: “Face to Face II”

Anthony McCall vs Mark Fell: “Face to Face II”

Anthony McCall - “Face to Face II” (2013)
Mark Fell - “Slicing a Torus” (2018)
Comissari: Arnau Horta
Centre d’Art Lo Pati
Del 25 d’agost al 16 de setembre

“Face to Face II” d’Anthony McCall i “Slicing a Torus” de Mark Fell són dues obres autònomes i independents, l’una visual i l’altra sonora, que es despleguen en un mateix espai, activant-lo de manera simultània. A través d’un diàleg permanent, ambdues obres conflueixen en una experiència fenomenològica expandida que els visitants poden modificar a través dels seus moviments.

“Face to Face II” és una instal·lació de “llum sòlida”, un recurs que Anthony McCall va inaugurar l’any 1973 amb “Line Describing a Cone” i que actualment segueix desenvolupant amb eines digitals. Seguint el mateix principi conceptual de les obres de cinema expandit realitzades per McCall a la década dels setanta, aquesta instal·lació examina les possibilitats escultòriques de la llum a través d’una sèrie de línies en moviment projectades sobre dues pantalles. A través de la boira artificial que omple la sala, les línies projectades adquireixen la forma d’una sèrie de volumetries lluminoses amb les quals els visitants poden interactuar lliurement.
El títol de l’obra de McCall fa referència a la disposició dels diversos elements en l’espai i al fet que amdues pantalles estan situades l’una al davant de l’altra. Cadascun dels dos projectors, situats a les cantonades, s’orienta cap a la pantalla situada a l’altre extrem.
Entre una pantalla i l’altra l’experiència és intersubjectiva, és a dir que els moviments d’una persona i la seva interacció amb les formes de llum tridimensionals serveixen per crear la seva pròpia vivència de l’obra i, a la vegada, modifiquen la de la resta de visitants.
Als dos extrems de la sala, en canvi, les línies retro-projectades apareixen al revers de la pantalles en la seva forma bidimensional original i els visitants romanen en una posició d’espectadors passius.

“Face to Face II” es presenta en juxtaposició a l’obra que Mark Fell ha creat especialment per a l’ocasió, titulada “Slicing a Torus”. Aquesta composició generativa per a vuit altaveus reprodueix el so de seixanta quatre oscil·ladors que modifiquen la seva afinació segons la numeració obtinguda a través d’un algoritme que reprodueix l’acció de realitzar “seccions” succesives en un tor (o el que vulgarment s’anomena “forma de dònut”). Tal com succeeix amb l’obra de McCall, les pantalles contribueixen a crear diverses àrees
dins de l’espai. El resultat és una geografia sonora que es transforma contínuament, igual que les formes de llum amb les quals comparteix temps i espai. La composició multicanal de Fell també convida els visitants a transitar l’espai i a escoltar des de diversos punts de la sala, construint d’aquesta manera la seva pròpia experiència en moviment de la peça. A més de compartir el seu caràcter immersiu i interactiu, “Face to Face II” i “Slicing a Torus” també tenen en comú una exploració de la geometria que, tal com proposa Fell, potser hauríem d’anomenar “transdimensional”. Ambdues obres parteixen o basen part del seu plantejament en una forma bidimensional (les línies projectades en el cas de McCall, o les seccions del tor transformades en informació numèrica en el de Fell) per donar lloc, en cada cas, a un espai plenament tridimensional. A l’interior de la galeria, aquests dos espais tridimensionals conflueixen i colapsen en un tercer que, d’alguna manera, semblaria pertànyer a un règim geomètríc fantasmal on el nostre cos se sitúa a mig camí o per sobre de l’experiència sonora i visual; entre la bidimensionalitat i la tridimensionalitat o més enllà de l’una i l’altra.