Quasi Veu - Reanimar la veu

Episodi 7: "Reanimar la veu". Joan Burdeus, Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta

Les paraules vives són fèrtils, d'elles brollen altres paraules, sentir-les ens commou, el pensament s'activa i l'acció s'arrela. Però què passa quan les paraules es buiden i els discursos es converteixen en zombis separats dels fets? Com és que una paraula que havia arribat a lluir es torna cínica i gastada? Líders polítics malmetent una idea, amors que s'acaben, mots locals que abandonem per por d'interrompre el flux comunicatiu del monolingüisme digital. Aquest episodi vol fixar-se en la relació de les paraules amb la comunitat de parlants, el lligam entre les veus i l'aire i la terra que les envolten. Com reanimar una paraula? Com fer que el que ha acabat sonant eixorc torni a moure el món? La poesia és la principal esperança d'aquesta investigació, una pràctica per restituir el pathos a les paraules consumides, el procediment que retorna sentit i energia als discursos i permet que la conversa pública recuperi la vida. Si la salut d'una comunitat depèn de la salut de les paraules que hi flueixen, aquest episodi és una teràpia poètica per reanimar els mots políticament.

1- "Per la marjal on pesa l'atmosfera", poesia sonora de Maria Sevilla

L'episodi comença amb una acció de poesia sonora a càrrec de Maria Sevilla, una performance concebuda expressament per a quasi veu en què es barregen versos propis de la poeta i citacions de grans noms de la tradició catalana, així com reflexions assagístiques, tot travessat de bucles sonors, soroll, ecos, i gotes caient. En paraules de Carles Riba referides per Sevilla: "Com l'aigua en certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra de per tots costats la nostra vida: s'hi filtra i la corrompria sense el drenatge i els canals del poema. El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia".

2 - Lectura i sonorització d'"Oïsme", a càrrec de Perejaume i Arnau Obiols

Perejaume escriu i Arnau Obiols el fa sonar. Aquesta actuació parteix d'Oïsme (1993), un llibre que Perejaume va dedicar als croquis topogràfics de Verdaguer: "L'oïsme és un mètode que parteix de considerar que la realitat ja té en si mateixa l'enorme espectacle de l'escriptura. Es tracta d'intentar captar quina és la tècnica de la realitat, la manera en què autoexpresa, els seus mecanismes". D'aquestes reflexions, que Perejaume actualitza per al nostre episodi, el músic Arnau Obiols és capaç de fer-ne una interpretació musical i sonora en què el llibre és l’únic instrument i la línia que separa el contingut del text de la seva materialitat es desdibuixa.

3 - Entrevista amb Jordi Graupera

"Construiran les teves frases per a tu (fins i tot els teus pensaments fins a un cert punt) i, faran el servei important d'ocultar parcialment el teu sentit fins i tot de tu mateix. En aquest punt es fa evident la connexió especial entre la política i la degradació del llenguatge. Aquesta invasió de la ment per frases ja fetes només es pot prevenir si hom està constantment en guàrdia contra elles, ja que cada frase d'aquesta mena anestesia una porció del cervelll". Aquest fragment de "Politics and the English Language", de George Orwell, el tria Jordi Graupera per definir la seva visió de la relació entre política i llenguatge. La biografia de Graupera, filòsof de formació que va intentar ser alcalde de Barcelona, és un exemple pròxim i concret de la tensió entre cultura i política, de les contradiccions, dificultats i mèrits d'intentar treballar als dos costats de la conversa. Parlem amb Graupera per entendre perquè a Catalunya sembla que les paraules estiguin més buides que a altres llocs.

4 - "A l'Oïda (a cau d'orella)", peça d'art sonor de Laura Llaneli

Diu Laura Llaneli que ja ningú parla baixet. "A l'Oïda (a cau d'orella)" és una peça en què l'artista ens demana que ens posem auriculars i retroba el ritme i el pes de la paraula xiuxiuejada, talment com si la veu en forma de goteta de què tant parlem a quasi veu demanés permís per entrar dins nostre a través de la porta del timpà. Jugant amb el contingut del discurs i la textura de la veu, Llaneli parla sobre el fet de parlar i el d’escoltar. A cau d’orella, esclar.

5 - "Pot entrar aquí la meva veu?" , projecte de Nora Ancarola

La pandèmia ha posat a la vista moltes qüestions relacionades amb la salut mental, mentre el món del pensament i de l'art a Catalunya estava recuperant la figura de Francesc Tosquelles, un dels grans psiquiatres i psicoanalistes catalans del segle passat, desconegut fins ara. Abans d'exiliar-se a França, Tosquelles va iniciar el seu camí de "la cura de les institucions" a l'Institut Pere Mata de Reus. Doncs bé, actualment una de les seus de l'Institut Pere Mata es troba a Amposta, i "Reanimar les paraules", el setè episodi de quasi veu, està vinculat amb Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, a Amposta. Nora Ancarola, artista transdiciplinar, ha anat al Pere Mata per dur a terme un projecte d'investigació artística, "Abans del llenguatge", que es presentarà Novembre a Lo Pati, però també ha tingut temps de crear una petita peça dins d'aquesta recerca, "Pot entrar aquí la meva veu?", que ha fet entrar les preguntes de quasi veu al Pere Mata i ens ofereix una barreja entre assaig, documental i poesia plena de sons i paraules locals. 

Nora Ancarola, artista transdiciplinar, ha anat al Pere Mata per dur a terme un projecte d'investigació artística, "Abans del llenguatge", que es presentarà Novembre a Lo Pati, i, conjuntament amb la psicoanalista Celeste Reyna, també han tingut temps de crear una petita peça dins d'aquesta recerca, "Pot entrar aquí la meva veu?", que ha fet entrar les preguntes de quasi veu al Pere Mata i ens ofereix una barreja entre assaig, documental i poesia plena de sons i paraules locals.