Ortésia Cabrera, l’activisme neurodivergent

L’escriptora, artista i comissària ampostina ha passat per la residència Baladre de Lo Pati per escriure dos llibres i aprofundir en el relat teòric sobre la neurodivergència, amb una mirada social i política

Des que fa sis o set anys va prendre consciència de la seua condició neurodivergent, l’escriptora, artista i comissària Ortésia Cabrera (Amposta, 1989) ha articulat el seu treball artístic i intel·lectual al voltant d’aquesta singularitat. “El trastorn per dèficit d';atenció amb hiperactivitat (TDAH), la síndrome d';Asperger, la bipolaritat, l’autisme o les altes capacitats mentals són realitats que normalment es llegeixen des d’una perspectiva clínica, i per tant patologitzadora. Històricament, a més, s’han explicat en tercera persona. I justament el meu objectiu és construir un relat sobre la neurodivergència en primera persona, amb una mirada més social i més política”, explica Cabrera. 

Aquesta tardor, precisament, Cabrera s’ha instal·lat una setmana a la residència Baladre de Lo Pati, en ple Delta de l’Ebre, per treballar en dos llibres. Després d’uns anys promovent pòdcast, fanzins i exposicions sobre la temàtica, ha decidit recollir el coneixement acumulat en paper. D’una banda, prepara un volum titulat Manifest neurodescolonial, per aprofundir en una anàlisi teòrica i armar un discurs intel·lectual sobre aquesta realitat; de l’altra, treballa en un Manual de supervivència per a l’adolescent neurodivergent, un projecte que escriu a quatre mans amb l’artista Aeren Sánchez, en donar eines a adolescents i a les famílies en la gestió de la gestió de la complexitat vinculada a les neurodivergències.

“A través d’aquests llibres, m’agradaria posar en evidència fins a quin punt les neurodivergències han contribuït al desenvolupament humà, a la història de l’art i als canvis tecnològics. Sovint, la ciència, l’arquitectura, la literatura o les arts han avançat gràcies a persones neurodivergents”, assegura Cabrera. “La ironia, és que al marge de tota aquesta riquesa d’aportacions a la societat, la gran majoria de població neurodivergent viu en unes condicions materials, econòmiques i de salut mental molt precàries. I això no s'entén, si no és des d’una lògica estrictament productivista”, afegeix.

Paral·lelament a l’escriptura, l’estada a la residència Baladre també li ha servit per pintar a l’oli. Explica Cabrera: “L’articulació del pensament a través de la paraula escrita és central en la meua obra, però alhora sóc molt conscient, històricament, el dicurs literari i intel·lectual ha estat condicionat per expressions de tipus colonial, pel pensament bonari que diferència entre el Bé i el Mal, entre la masculinitat i la feminitat, per exemple. Per això, la pintura m’ha permés trobar un llenguatge menys racional, més corporal i tangible, per entendre la meua realitat i la del món”

Ortésia Cabrera ha exposat al MACBA (2024), Arts Santa Mònica (2023), al Mèdol Centre d’Arts Contemporànies (2022), Sant Andreu Contemporani (2021), Institut Valencià d’Art Modern – IVAM (2021), a Sala d’Art Jove (2018) o al Centre d’Art Lo Pati (2017), entre d’altres. He estat guardonada amb el Premi Art Jove de Patrimoni (2018) i el Premi Miquel Casablancas de Mediació (2021).