Rafael Tormo porta 'IP36. Ensamblatge d’un cúmul d’intensitats' a la façana de Lo Pati

La instal·lació inclou peces de ceràmica de Miravet combinades amb la recreació de nius d’oreneta, objectes elaborats amb l’argila recollida durant un periple de diverses setmanes per municipis de les Terres de l'Ebre

Després de visitar 52 pobles de les Terres de l’Ebre i amb una sola pregunta —qui es fa càrrec de la terra?—, l’artista Rafael Tormo presenta el projecte IP36. Ensamblatge d’un cúmul d’intensitats amb una doble activació pública. La primera acció és una instal·lació que ja es pot veure a la façana de Lo Pati. Inclou peces de ceràmica de Miravet combinades amb la recreació de nius d’oreneta, objectes elaborats amb l’argila recollida durant el periple del projecte.

IP36 és una deriva poètica i crítica, una pràctica d’art contemporani que no pretén representar el territori, sinó escoltar-lo des del subsòl. Durant mesos, Tormo ha recollit argiles de barrancs i canteres oblidades, ha comptat nius d’oreneta als voladissos de cada poble i ha compartit camins, vins, silencis i converses fortuïtes amb persones que han travessat el projecte de manera accidental o essencial. Aquest recorregut ha estat possible gràcies a la complicitat d’una xarxa d’aliades com Laia Ortiz, Laia Beltran, Mireia Ibàñez i Fernando Paniagua, entre moltes altres.

Els nius d’oreneta, fets amb fang local i colònies bacterianes que calcifiquen el temps, actuen com a dispositius interespècie que ens parlen de migracions, hàbitats compartits i vincles que no responen a la utilitat, sinó a la cura. Les argiles, transformades en nius, s’incrusten en cànters tornejats amb fang comercial, deixant entreveure la tensió entre allò que es sosté i allò que es dissol. Aquesta instal·lació, realitzada amb la col·laboració de les escoles d’art d’Amposta, Tortosa i Móra la Nova, funciona com una cartografia emocional del territori.

La segona activació pública del projecte es materialitzarà amb una exposició de terres salvatges al Museu de les Terres de l’Ebre, a partir del 26 de setembre. Aquell mateix dia tindrà lloc una jornada de reflexió sobre les diverses línies que han travessat aquest llarg procés col·laboratiu. En aquest marc també es presentarà el catàleg del projecte, concebut com un volum coral amb textos, poemes, imatges i materials recollits durant el recorregut.

Aquest projecte no busca preservar el passat ni fer arqueologia formal: IP36 és una pràctica d’escolta, una bassa feta de vincles fràgils però persistents. Una arquitectura d’interdependències que, com la metàfora de Fernand Deligny que inspira l’artista, no necessita estabilitat, sinó atenció.