‘Habitar el present’ a cura de Xavier de Luca i Houari Bouchenak

Lo Pati ofereix noves perspectives sobre la Mediterrània a través de la videocreació.

La Façana, l'espai exterior de Lo Pati, acull la sèrie audiovisual "Habitar el present". Aquesta sèrie, que inclou una instal·lació artística a la plaça i sis obres de vídeo —des del documental fins al cinema experimental i l'assaig— convida els espectadors a reflexionar sobre la representació del paisatge.

El Centre d'Art Lo Pati presenta una nova edició de la sèrie audiovisual de La Façana al seu espai d'exposicions a l'aire lliure. Amb el títol "Habitar el present", el programa del 2026 ofereix un recorregut per diverses pràctiques artístiques contemporànies relacionades amb la Mediterrània, explorant les nocions de temps, memòria, territori i desplaçament. Es presentaran sis obres audiovisuals d'artistes internacionals, que treballen a la intersecció del cinema experimental, el vídeo, el cinema d'assaig i l'animació, així com una instal·lació artística a la plaça.

El context sociopolític actual, oscil·lant entre allò aparent i allò ocult, alimentat constantment pel nostre passat personal i col·lectiu, ens obliga cada cop més a prendre consciència del paisatge del qual formem part, ja sigui territorial o nascut de la nostra imaginació, i ja sigui dogmàtic, imperial, liberal o superflu. El cicle "Habitar el present" sorgeix precisament d'aquesta preocupació pel nostre paper de "testimonis" i presenta sis obres audiovisuals que exploren la relació entre el present i les traces del passat, entre el moviment i la permanència, entre el visible i el que roman fora del nostre camp de visió. Les obres seleccionades presenten diferents enfocaments de temes com la mobilitat, les fronteres, la memòria col·lectiva i la relació entre els individus i el seu territori. A través de llenguatges que oscil·len entre el documental, el cinema experimental i l'assaig visual, els artistes conviden l'espectador a una experiència contemplativa que connecta el paisatge físic amb el paisatge interior.

El cicle està concebut per Xavier de Luca i Houari Bouchenak, membres de Jiser Reflexions Mediterrànies, una associació cultural amb seu a Barcelona que promou des de 2004 la creació artística i el diàleg intercultural a la Mediterrània. Xavier de Luca (Barcelona), centra la seva tasca professional en els àmbits de l’art contemporani, la fotografia i gestió cultural, construint una trajectòria arrelada tant en la gestió de projectes culturals, l’acompanyament artístic i el comissariat. Actualment, és coordinador de Jiser Reflexions Mediterrànies, entitat de la qual és un dels membres fundadors, des d’on canalitza la seva vocació per la promoció de projectes de mobilitat artística i d’intercanvi cultural, establint ponts entre diverses realitats creatives de la Mediterrània. Houari Bouchenak (Orà, Algèria), comissari amb pràctica d'arts visuals. La seva recerca és una exploració perpètua de la condició humana a través d'espais i temps marcats per la narrativa, el desplaçament i el rastre. Per a ell, el mitjà de la imatge és un llenguatge, però també un camp d'experimentació artística i curatorial, alimentat pel desig de regenerar la creació a través de l'acció immanent de la praxi. Cofundador del Collective 220 i fundador de la Maison de la Photographie a Tlemcen, combina la pràctica artística amb la recerca acadèmica; actualment és investigador doctoral a la Universitat de Barcelona.

Programa

‘Wahab’ de Toni Serra *) abu ali

Març – Abril. Realitzat el 1994, Wahab és una peça emblemàtica del vídeo experimental. En el film, una bossa d’escombraries arrossegada pel vent en un carrer de Tànger es converteix en una coreografia efímera mentre una música egípcia acompanya el seu moviment. La peça transforma un gest quotidià en una experiència poètica i reflexiona sobre la bellesa de l’atzar i la fragilitat del moment present. Toni Serra *) abu ali (Manresa, 1960–Barcelona, 2019), ha estat una figura clau del vídeo experimental a Espanya. La seva obra es mou entre el cinema assagístic, la filosofia i la reflexió espiritual, amb una forta influència de la cultura islàmica i la poesia visual.

‘The Artist and the Stone’ de Matteo Guidi & Giuliana Racco

Maig – Juny. Aquest projecte investiga les tensions entre mobilitat, ciutadania i restriccions geopolítiques a partir del paral·lelisme entre el desplaçament d’un artista palestí cap a Europa i el transport d’un bloc de pedra de 22 tones des de Cisjordània fins a Barcelona. La peça posa en evidència les paradoxes dels sistemes de control contemporanis i reflexiona sobre les fronteres i els límits que condicionen el moviment dels cossos. Matteo Guidi (Itàlia, 1978) és artista i antropòleg establert a Barcelona. Giuliana Racco (Canadà, 1976) és artista visual i treballa amb dibuix, fotografia, vídeo i instal·lació. Junts han desenvolupat projectes a la intersecció entre art i antropologia i han exposat en institucions i museus d’Europa, Amèrica i Àsia.

‘Bab Sebta’ de Randa Maroufi

Juliol – Agost. Bab Sebta reconstrueix situacions observades a Ceuta, enclavament espanyol al nord d’Àfrica travessat diàriament per milers de persones i escenari d’un intens comerç informal de mercaderies. El film utilitza escenes coreografiades per mostrar les dinàmiques de moviment i les estratègies de supervivència que tenen lloc en aquest territori fronterer. Randa Maroufi (Casablanca, 1987) és artista visual i cineasta establerta a París. El seu treball explora la representació de l’espai urbà i les dinàmiques socials mitjançant formats híbrids entre documental i ficció. Les seves obres s’han presentat en institucions com el Museo Reina Sofía o el New Museum de Nova York.

‘The Flowers Stand Silently, Witnessing’ de Theo Panagopoulos

Setembre – Octubre. Aquest assaig cinematogràfic parteix del descobriment d’un arxiu fílmic escocès amb imatges de flors silvestres palestines. A partir d’aquest material, el film reflexiona sobre el paper de la imatge com a testimoni de la història i com a possible instrument de violència simbòlica. La peça connecta paisatge, memòria i colonialisme visual. Theo Panagopoulos (Atenes, 1995) és cineasta i investigador greco-libanès-palestí establert a Escòcia. La seva obra explora la memòria col·lectiva, el desplaçament i les identitats fragmentades. El film ha estat presentat en festivals internacionals com Sundance i ha estat nominat als premis BAFTA.

‘Ombra‘ de Pauline Alioua

Novembre – Desembre. Ombra proposa un recorregut visual entre absència, memòria i percepció a través d’imatges que oscil·len entre el real i l’oníric. L’obra construeix un paisatge emocional fet d’espais buits, objectes abandonats i fragments de territori. Pauline Alioua (1986) és fotògrafa i artista visual establerta a Marsella. La seva obra, influenciada pel llenguatge cinematogràfic, combina narrativa visual i poesia per explorar la relació entre cos, paisatge i emoció.

‘Land Day / الأرض (Al Ard)’ de Basel Nasr

Gener – Febrer 2027. Land Day evoca els esdeveniments de Palestina durant el mes de març de l’any de la Intifada, posant en escena la relació entre la terra i la memòria col·lectiva. Mitjançant l’animació, l’obra revela els conflictes, les ferides i els records del territori, convidant a una reflexió sobre la història, la resistència i la preservació de la memòria cultural i social.Basel Nasr és dissenyador i productor palestí especialitzat en animació, il·lustració i disseny interactiu. Després d’estudiar arquitectura a la Universitat de Birzeit i animació a la UCLA, ha impulsat diversos estudis i iniciatives educatives dedicades al desenvolupament de l’animació a Palestina.