Lo fil de la vida

Lo Pati reivindica el valor artístic i social de brodar amb 'Lo fil de la vida'Lo Pati reivindica el valor artístic i social de brodar amb 'Lo fil de la vida'.

La modista ebrenca Anna Vizcarro ha coordinat un grup de més de quinze dones que han intervingut sobre llençols i teles en un projecte comunitari i de sororitat.

Lo fil de la vida és una instal·lació artística que parteix de la pràctica comunitària del brodat i el treball tèxtil d'una quinzena de dones coordinades per la modista ebrenca Anna Vizcarro. En aquest projecte el brodat no esdevé només un objecte decoratiu, sinó també un treball que promou una forma de relació capaç de connectar vides, temps i sabers. La instal·lació, que es podrà veure al centre d’art Lo Pati d’Amposta del divendres 13 de març fins al 5 d’abril, obre un diàleg entre passat i present a través d’intervencions sobre llençols, teles i peces antigues elaborades per la dones participants. Els teixits esdevenen aquí matèria carregada d’ús, d’història i també d’absències: roba de taula que remet a paisatges i celebracions compartides, taules parades que evoquen dinars de festa, dolços cosits, autoretrats i brodats que no esborren res, sinó que hi afegeixen noves capes de temps.

Cada puntada, cada fil, converteix les peces exposades en llocs de pas on conviuen i es transformen memòries domèstiques, familiars i col·lectives. El brodat es reivindica així com una eina per fer visible allò que sovint ha quedat fora del relat oficial, com a espai d’escolta i d’acompanyament, i com a pràctica d’articulació de relats compartits que posen en valor el tèxtil com a lloc de trobada i sororitat. Per això, dissabte 14 de març s'ha programat la Marató de Brodat (de 8.00 h a 20.00 h)  una jornada de dotze hores que reivindicarà la creació lenta i compartida com a gest polític i durant les quals qualsevol persona que s'apropi a Lo Pati podrà participar en la confecció d'una peça.

Anna Vizcarro, amb més de trenta-cinc anys de trajectòria, treballa des de les pràctiques tèxtils i els sabers domèstics a partir de processos de caràcter comunitari. La seva pràctica s’articula al voltant de les intel·ligències artesanals, la transmissió intergeneracional, la memòria quotidiana i les formes de resistència que es construeixen des dels gestos mínims, el reciclatge de teixits i el treball manual. El seu treball es desplega sobre llençols i peces recuperades, carregades d’història, que es transformen en espais de memòria viva i transmissió cultural.

Els darrers anys ha impulsat projectes com Lo fil de la vida (que s’ha pogut veure a l’Escola d’Art de Tortosa, Fundació Sorigué, i ara a Lo Pati) i Fils comuns, gestat en el marc d’ERRESÉ ESSECÉ, programa de residències creatives a diverses poblacions de l’interior de les Terres de l’Ebre. Amb Brodats gastrobèl·lics, ha recuperat l’ofici del brodat tot homenatjant la memòria de les dones que van sostenir l’alimentació en contextos d’escassetat; i amb La Mamella, ha plantejat una proposta comunitària que utilitza el brodat com a eina de reapropiació del cos i de qüestionament dels tabús associats al pit femení.

Amb Lo fil de la vida, Vizcarro consolida una trajectòria que situa el tèxtil en el centre de la creació contemporània com a llenguatge crític i comunitari, capaç de cosir memòries, afectes i territori des d’una pràctica col·lectiva arrelada a les Terres de l’Ebre.