Núria Rovira i Marc Vives. Residències creatives de Lo Pati i Eufònic 2025

Els dos artistes exploren les múltiples capes del paisatge i les seves problemàtiques. En el marc d’Eufònic, donaran a conèixer dos projectes que aprofundeixen en la relació entre territori, creació i consciència ambiental

El programa de Residències Creatives, impulsat per Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre i el festival Eufònic, continua captivant, generant preguntes i obrint nous camins per a la creació. Una prova n’és la més de norantena de propostes rebudes enguany. En aquesta 14a edició, els artistes Núria Rovira i Marc Vives han estat seleccionats per aportar la seva mirada única a les Terres de l’Ebre.

SSSSS de Marc Vives

L’artista barceloní Marc Vives ha participat en la residència d’artistes de Balada, gestionada per Lo Pati al cor del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de preparar SSSSS. Conegut pel seu treball híbrid entre les arts escèniques i visuals, Vives proposa una peça construïda a partir de la veu i de la seva capacitat d’afectar l’espai i els cossos. SSSSS neix de l’experiència personal de l’artista cantant des de l’aigua del Delta, en una immersió literal i simbòlica en el paisatge. El projecte planteja una sèrie d’accions que vinculen la materialitat de la veu amb la fluïdesa de l’entorn aquàtic, infiltrant-se en les estructures físiques i conceptuals del territori.

Amb aquesta proposta, Vives vol provocar una experiència multimodal i desorientadora del paisatge costaner, una combinació de bellesa natural i elements artificials que convida a repensar la nostra relació amb el medi. L’artista defuig la contemplació passiva i convida el públic a una cohabitació activa, on cos, veu i espai es relacionen des d’una lògica de comprensió i no d’apropiació. Amb una trajectòria que inclou mostres i performances al MACBA, Festival Grec, CCEMX (Ciutat de Mèxic), La Panera, Lo Pati i escenaris com L’Antic Teatre, La Casa Encendida i el Museo de Arte Contemporáneo de Panamà, Vives continua aprofundint en la seva recerca sobre el potencial escultòric i espacial de la veu. Ara ho fa des del cor líquid del Delta. SSSSS es presentarà el dissabte 12 de juliol a les 10.45 h al bosc de ribera d’Amposta.

Atrapa-sons de Núria Rovira

El desembre passat, l’artista vallenca Núria Rovira va visitar el Delta de l’Ebre. Durant un recorregut en bicicleta, es va fixar en un bussó per a la pesca d’angules: un receptacle polièdric amb un esquelet (habitualment de fusta) envoltat de malla i amb una cara en forma d’embut per on entren els peixos. Rovira el va imaginar com un gran altaveu. Aquest objecte, que es cala a la vora del riu amb una petita llum a la punta per interceptar les angules quan, de nit, pugen riu amunt, ha esdevingut l’eix central del projecte que va presentar a la convocatòria de residències Eufònic – Lo Pati 2025.

Un cop seleccionada, l’abril passat Rovira va treballar des de Balada. La instal·lació resultant, titulada Atrapa-sons, es podrà veure a partir de dijous 10 de juliol a les 18.00 h a l’antiga Farmàcia Ferré, al carrer Major d’Amposta. “La temporada de pesca de l’angula s’ha anat escurçant i ara queda limitada als mesos d’hivern. També s’han reduït les captures, que han caigut de manera exponencial per l’alteració de les condicions ambientals, com l’estat de la mar, el nivell d’aigua del riu o la pluja, cada cop més escassa. Aquesta davallada posa en perill una tradició pesquera que ara es troba acotada i vigilada per l’administració”, explica Rovira.

Després de converses amb pescadors i d’excursions pel Delta per captar sons naturals, Rovira ha transformat els bussons de pesca en una instal·lació sonora i lumínica que mostra la fragilitat de l’ecosistema. La peça imagina la respiració i l’estat d’espera del bussó, amb un so pausat que apel·la a les fràgils coexistències del Delta. “Amb aquest projecte reimagino els bussons com a objectes artístics. Aprofito aquest moment de pausa en el calendari de pesca per representar les vulnerabilitats que envolten l’angula. Els converteixo en objectes sonors que emeten enregistraments ambientals del Delta, associats al son i la letargia. També hi incorporo jocs de llums, un element clau en la pesca”, comenta l’artista.

Aquest tipus de relat no li és nou. Núria Rovira treballa entre Catalunya i Anglaterra i s’ha especialitzat en investigacions performatives i sonores en zones de presències inestables, espais que juxtaposen ruïnes i mutacions ecològiques. El paisatge de la badia de Morecambe, prop d’on va cursar Belles Arts al nord d’Anglaterra, va influir en la seva metodologia, interrogant els simbolismes de la ruralitat superposats amb activitat militar i industrial.

Aquesta recerca l’ha dut a llocs com l’illa de Walney o una cel·la de comissaria abandonada a Liverpool. Rovira ha estat artista resident al Lancaster Data Science Institute (2021) i a Signal Film & Media (2022), ha rebut una beca de l’Arts Council England (2023) per desenvolupar tècniques sonores interactives, i l’any passat va completar un màster de recerca sobre relats de memòria material i sonora a la Universitat d’Oxford.

Fotografies: Àlex Espuny / Eufònic