DE LIMITIBUS ATQUE ARTIFICIIS IN MENTE

Lo Pati presenta en el Festicam un espectáculo multidisciplinar de Tono Carbajo y la compañia PSiRC sobre la negación del otro.

 Amb el títol “De limitibus atque artificiis in mente“ (Sobre marges i manipulacions), l’obra barreja projeccions audiovisuals, performance, circ i art contemporani

El rebuig i la negació de l’altre, d’aquell que és diferent a un mateix ja sigui des d’un punt de vista social, cultural o de gènere i on la manipulació sol ser un element clau, és el tema damunt del qual pivota De limitibus atque artificiis in mente (Sobre marges i manipulacions, en la seua traducció al català) un espectacle multidisciplinari coproduït per Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre, el Festival Internacional de Teatre i Circ d’Amposta (Festicam) i el projecte de circ itinerant nilak. Es tracta d’una obra de nova creació pensada per escenificar-se dins l’espai Lo Pati que es representarà els dies 10 i 11 d’octubre en el marc del Festicam. L’espectacle ha estat escrit i dirigit conjuntament per l’artista visual Tono Carbajo i la companyia PSiRC. Aquest és el seu primer treball conjunt, que ha servit de punt de trobada entre Carbajo, un artista que fa anys que explora l’art com instrument de transformació social, i una companyia de circ que ha apostat per sortir de la seua àrea de confort i explorar nous camins de creació.

Amb la pandèmia del coronavirus pel mig, les dos parts van haver d’incubar l’obra a distància, telemàticament. És ara, quan queden poc més de dos setmanes de la representació de l’espectacle, que s’han retrobat presencialment a Amposta per acabar d’ajustar l’escenografia final a l’estructura arquitectònica de Lo Pati, on des d’aquest dimarts hi treballen de manera intensa.

Estructurada en quatre escenes, De limitibus atque artificiis in mente o Sobre marges i manipulacions inclou projeccions audiovisuals, performance, circ i art contemporani en una barreja de disciplines que concorda amb l’essència mateixa de l’obra. “Unir disciplines és també una manera de trencar etiquetes o esborrar els límits de les fronteres físiques i mentals que ens separen de l’altre”, apunten els creadors de l’obra. De fet, aquesta mescla de manifestacions artístiques té el punt àlgid en la pròpia escenografia de l’obra, concebuda com un working progress, ja que són els mateixos personatges que hi apareixen els que van transformant els elements de l’espai escènic a mesura que avança l’obra, i com a punt final de l’espectacle aquesta escenografia mutant acaba adquirint l’estatus d’instal·lació artística.

TONO CARBAJO (VIGO, 1960). Els seus inicis artístics cal buscar-los en l’àmbit de la pintura, però la barreja de disciplines sempre ha estat una constant en la seua obra: fotografia, vídeo, performance, instal·lacions... Considera l’art com una eina per crear nous territoris i un far per il·luminar la societat. De fet, els últims anys ha posat el focus en els moviments i revoltes socials originades arran de la crisi del 2008 o l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre.

COMPANYIA PSiRC. Integrada actualment per Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Anna Pascual i Benet Jofre, la companyia PSiRC es va crear el 2011, però des del 2018 han fet un gir apostant per trencar els esquemes del circ que havien fet fins aleshores i per sortir de la seua àrea de confort explorant nous camins de creació. Fruit d’aquest canvi va ser l’espectacle El meu nom és Hor, estrenat el 2018. Al llarg de la seua trajectòria han rebut diversos premis, entre ells el premi Zirkolika a la millor companyia novell, el 2012.

Amb la col·laboració de Domingo Segura, Carto Delta i Mas de la cuixota.