Parlaments d’Aigua a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

Parlaments d’Aigua portarà el debat sobre la crisi hídrica a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

► L'exposició produïda per l’Institut Ramon Llull s'inaugurarà el 8 de maig, en una edició de la Biennal que convida tot el món a unir-se a una conversa global sobre els futurs sostenibles

► El Centre d’Art Lo Pati d’Amposta ha col·laborat en el projecte a través dels Laboratoris de Futurs, una iniciativa participativa amb més de 100 veus locals, que constitueix la base del treball que s’exposarà a Venècia.

► L’exposició està comissariada per l'ebrenca Eva Franch, per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, i busca situar l’arquitectura al costat d’una de les grans crisis contemporànies: la crisi hídrica.

L’Institut Ramon Llull ha presentat Parlaments d'Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives a Barcelona, la proposta de Catalonia in Venice a la Biennale Architettura 2025, que convida tothom a unir-se a una conversa global sobre futurs sostenibles i el paper crucial de l’aigua en la seva configuració. Comissariada, dissenyada i realitzada per l’arquitecta Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978), Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Madrid, 1981), l’exposició investiga el paper fonamental de l’aigua com a recurs vital i agent cultural, i aborda la crisi climàtica des de la perspectiva de l’arquitectura, la recerca interdisciplinària i el disseny innovador.

La base del treball que s’exposarà a la Biennal s’articula al voltant dels Laboratoris de Futurs, un projecte participatiu en el qual, ha col·laborat el Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, entre altres entitats. Durant els darrers sis mesos, els comissaris han organitzat tallers multidisciplinaris arreu del territori català, balear i valencià. El passat 9 de novembre, Lo Pati va acollir una d'aquestes jornades de treball coordinada per la directora del centre, Aida Boix Grau, i amb la participació de persones vinculades als sectors de la pagesia, la ciència, l'activisme social, l'art i l'arquitectura, que van aportar reflexions sobre els reptes, les solucions i els desitjos relacionats amb l’aigua a les Terres de l’Ebre.

Entre els participants d’aquesta jornada hi havia persones com Susanna Abella (Plataforma en Defensa de l'Ebre), Núria Arias (artista i activista), Ferran Bartomeu (Centre de Resiliència Climàtica Eurecat), Gerardo Bonet (Federació de Productors de Mol·luscos del Delta) Margarita Fernández (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), Nati Franch (Parc Natural del Delta de l'Ebre), Jesús Gómez (Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a les Terres de l’Ebre), Carles Ibáñez (Centre de Resiliència Climàtica Eurecat), Imma Juan (Parc Natural del Delta de l'Ebre), Miquel Àngel Marín (músic) Josep Polet (Delta Polet), Alfred Porres (artista), Antònia Ripoll (artista), Elena Rosales (Col·legi d'Arquitectes), Josep Sabaté (Plataforma en Defensa de l'Ebre i Diàspora Ebrenca) i Marc Viñas (Reserva Ornitològica Riet Vell). Aquesta sessió va posar en valor el coneixement local per imaginar estratègies innovadores que ajudin a afrontar un futur inevitablement condicionat pel canvi climàtic i, també, en solucions per a la protecció del Delta de l'Ebre.

L’arquitectura i les grans crisis contenporànies // La 19a Mostra Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia està dirigida per l’arquitecte i professor italià Carlo Ratti, que ha escollit com a temàtica central Intelligens. Natural. Artificial. Collective. El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, ha afirmat: “En un món que va a la deriva, Carlo Ratti ens planteja parlar d’intel·ligències, i és necessari aplicar-les a la gestió de l’aigua, element imprescindible per a la viabilitat de qualsevol ecosistema.”

Per la seva banda, Eva Franch i Gilabert ha declarat: “Tota arquitectura és arquitectura de l’aigua, ja que l’aigua juga un paper essencial no només com a recurs a consumir, sinó com un element estructural que articula la nostra vida.” I ha afegit: “Aquest projecte intenta posar l’arquitectura al costat d’una de les grans crisis contemporànies, que és la crisi hídrica, i veure com l’arquitectura pot respondre a les aspiracions col·lectives de la societat a través d’una pràctica sovint considerada com a no essencial, com són l’especulació i la imaginació.”

Una instal·lació, un llibre, un web // L’exposició es dividirà en dues àrees. La primera presentarà diverses peces audiovisuals breus que il·lustren el treball d’investigació del projecte. La segona àrea exposarà una col·lecció de prototips especulatius i instal·lacions —les anomenades arquitectures projectives— sota una estructura de teixit tensada però fluïda.

El projecte inclourà també una publicació titulada 100 paraules per a l’aigua: un vocabulari, que recollirà més de 100 nous termes relacionats amb l’aigua, proposats i definits per col·laboradors d’arreu del món. Finalment, L’Atles: Arquitectures de l’Aigua serà un repositori en línia, actualitzat a través d’una crida oberta, que documentarà les interaccions entre arquitectura, cultura i ecologia amb l’aigua, tant a escala local com planetària.