Entrevista a Ama Sánchez i Rafa Marcos 'El Palomar', artistes guanyadores de la BIAM 2024.

“Cal que el debat sobre les dissències sexuals també entri als museus i als centres d’art”

L’obra Museo de las locas, un mural que funciona com a reivindicació de la memòria trans i queer, ha guanyat la 18a edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM)

Malgrat que han estat figures pioneres de la dissidència i l'empoderament de gènere, és poc habitual sentir a parlar de Catalina/Catalino Erauso, Aérea Negrot, Gladys Bentley, Marsha P. Johnson, Pedro Lemebel o Giuseppe Campuzano. La seva vida ha estat bandejada per la tradició patriarcal i, precisament per això, les seues històries formen part de l’obra Museo de las locas, un mural que funciona com a reivindicació de la memòria trans i queer [persones que rebutgen classificacions hegemòniques del sistema binari home/dona], a través d’una instal·lació pictòrica en serigrafia. El treball ha estat guanyador de la 18a edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM).

La peça va ser escollida pel jurat per “l’alta qualitat d’una obra que presenta figures clau de la cultura queer, amb una resolució tècnica minimalista i impactant a la vegada, plena de color i estètica pop; un mural a manera de museu i arxiu que no només posa de manifest el paper fonamental de les pioneres en la deconstrucció de les identitats de gènere, sinó que també és rellevant en la seva enunciació més enllà de les narratives queer”. L’obra està signada per El Palomar, un col·lectiu que aixopluga el treball d’Ama Sánchez (Campillos, Málaga, 1980) i Rafa Marcos (Tarragona, 1988), dues artistes de carrera internacional, polifacètiques, que treballen en un ampli ventall de disciplines, entre les quals hi ha el vídeo, la performance, la música, l'obra gràfica i pictòrica i els projectes curadorials, amb els quals generen discursos crítics sobre la política i la poètica de la dissidència sexual.

Entre la diversitat de la comunitat LGTBIQ+ encara hi ha dissidències de primera i de segona.

Ama: Les persones trans i queer som subjectes encara menystinguts, fins i tot dins del col·lectiu. Per això vam creure necessari utilitzar l’art per treballar amb gent trans i no binària, per fer la comunitat més forta, per donar-nos suport mutu, per trobar espais on poder-nos reconèixer. Veníem d’un context en el qual el sistema ens havia vetat, sistemàticament, l’accés a una vida digna.

Què és exactament el col·lectiu El Palomar?

Ama: Vam nàixer fa una mica més de deu anys en un context en el qual els temes de gènere estaven molt invisibilitzats, en la societat en general, però també en l’esfera artística. Calia que el debat sobre les dissències sexuals també entrés als museus i als centres d’art.

Rafa: Tant l’Ama com jo teníem la necessitat de compartir les nostres inquietuds, i per això vam convertir un petit pis del barri del Poble Sec de Barcelona amb El Palomar. Al llarg dels anys el projecte ha anat mutant, però conserva la intenció d'obrir processos col·laboratius amb la comunitat queer, de generar discurs i de crear una producció que tracta de reconstruir memòria. Actualment aspirem a que es valori la nostra obra per la seva tasca en l'empoderament queer, però també en la seva complexitat, que implica més temes, formes i llenguatges.

Entre els artistes predomina la individualitat. Què us ha aportat el treball en comunitat?

R: Massa sovint, les dinàmiques, les beques, les produccions, fins i tot les galeries estan pensades per a projectes indivisuals. Però nosaltres vam voler construir un projecte que abracés identitats, visions i sexualitats fora de la norma molt diverses.

A: L’espai del Palomar va durar sis o set anys, amb una programació continua i autigestionada, amb un esforç de compartir processos, investigacions i oferir residències temporals. Volíem aprofitar la força creixent de la comunitat per traslladar-la a l’art.

Pintura, vídeo, performances, música… els vostres projectes també són molt transdisciplinaris.

A: Treballem amb aquesta idea queer de no encasellar les produccions.

R: Ens hem anat rodejant de gent molt diferent, amb visions i bagatges artístics diversos. Obrir-nos a aquest nivell de diàleg i complexitat ens ha ajudat a experimentar amb nous llenguatges.

L’obra guanyadora de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta és un mural amb clara voluntat reivindicativa. Què voleu canviar?

A: Amb el Palomar vam aconseguir obrir una escletxa, crear un petit espai de debat no binari fins llavors gairebé inexistent. Amb els anys hem conegut gent que gràcies al nostre projecte trobat el seu camí vital. I és en aquestes històries on es fa notar l’impacte transformador de El Palomar.

R: Les xarxes socials han estat un moment clau per a la transformació de la comunitat trans i no binària, perquè ens han permès fer connexions inimaginables. En la meva generació la normalitat passava per ser a l’armari i si et reunies havia de ser en espais d’excepció. Avui les sexualitats dissidents estan més visibilitzades, però encara ens falten espais físics comuns que puguem considerar nostres.

A: Els museus i l’art poden ser aquests punts de trobada, fins i tot en ciutats allunyades de les grans àrees metropolitanes, com a Amposta. Actualment la comunitat queer està reclamant el seu espai fora de les grans ciutats. I en agradaria que l’obra que s’exposa a Lo Pati formés part de tot aquest procés.

___________________________

Una trajectòria internacional

El col·lectiu El Palomar ha participar a la Biennal de Berlín (2020) amb l’obra Schreber is a Woman, que també es va poder veure a l’exposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Apunts per a un incendi dels ulls, al Leslie-Lohman Museum de Nova York, un museu clau pel panorama artístic queer, i actualment a l'exposició Scientia sexualis de l'ICA de a Los Angeles. Han presentat projectes a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016) i a La Capella (Barcelona, 2016), i han compartit projectes en centres com Haus der Kulturen der Welt (Berlín, 2017) i CentroCentro (Madrid, 2017). El 2020 van guanyar el Premi El Ojo Crítico de Artes Plásticas.

_______________________

Fins al 2 de febrer a Lo Pati

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM), que es podrà veure fins al 2 de febrer de 2025, és un premi d’àmbit estatal que es convoca cada dos anys. El certamen ha esdevingut un termòstat de l'activitat artística respecte a la creació contemporània. Des de 1989 i amb disset edicions a l'esquena ha anat evolucionant com un potent aparador de la creació emergent del país.

L’obra Museo de las locas ha estat escollida entre ells dotze projectes finalistes que es poden veure a l’exposició de Lo Pati. El jurat que s’ha encarregat de valorar les peces ha estat format per Elvira Dyangani Ose, comissària i directora del MACBA; Peio Aguirre, crític d’art i comissari independent; Chus Martínez, comissària i directora de l’institut de Gènere Art i Naturalesa de l’Acadèmia d’Art i Disseny FHNW de Basilea i Aida Boix; directora del Centre d’Art Lo Pati, que ha actuat com a secretària amb veu però sense vot.