7a Edició del Premi de Videocreació

Les artistes Lúa Coderch i Mireia Sallarès, premiades ex aequo a la 7a Edició del Premi de Videocreació.

El projecte 'Com una màquina de cosir en un camp de blat', de Mireia Sallarès, aborda la figura del psiquiatre català Francesc Tosquelles i la seva complicitat amb l'art. El projecte 'Palau de Vent', de Lúa Coderch, revisa la narrativa de la tragèdia clàssica despresa de les proeses i l'èpica per parlar de la desorientació contemporània.

Lúa Coderch i Mireia Sallarès són les coguanyadores de la 7a Edició del Premi de Videocreació, coproduït pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (AV3), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya/Arts Santa Mònica i LOOP Barcelona.

Enguany les dues artistes, Mireia Sallarès i Lúa Coderch, han estat premiades ex aequo pels projectes 'Com una màquina de cosir en un camp de blat' i 'Palau de Vent', respectivament, per l’excel·lent treball de recerca i plantejament innovador, i per tal de potenciar la creació de projectes específics que atenguin a les necessitats del sector en el marc de la crisi de la COVID,

Els coproductors han fet un esforç econòmic i assumiran les dues coproduccions en un mateix any. Les dues obres es presentaran en el marc del Festival LOOP el 2021. Així ho ha anunciat la directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Rosa Tubau, a la roda de premsa LOOP Salon aquest matí.

'Com una màquina de cosir en un camp de blat' de Mireia Sallarès

Sallarès explora en aquest film a mig camí entre el documental, l’assaig, la ficció especulativa i el cinema experimental, la figura fascinant del psiquiatre català Francesc Tosquelles. 'Com una màquina de cosir en un camp de blat' és una cita del mateix Tosquelles parafrasejant una de les afirmacions més conegudes del manifest surrealista, la cèlebre fórmula del Compte de Lautréamont: «bell com un encontre fortuït d'un paraigua i d'una màquina de cosir sobre una taula de dissecció».

Tosquelles (Reus, 1912- Granges d'Òlt, 1994) va ser un metge que en temps crítics de la nostra història recent va revolucionar i va aportar una dimensió política a la psiquiatria. Va treballar amb precarietat i va utilitzar el cinema i les arts per al coneixement. Es va obrir a l'experimentació, a l’exploració de l'inconscient i a la mirada sobre el cos que reivindicaren les avantguardes. Aquesta complicitat de Tosquelles amb l’art, la política, la crisi, el pensament insurrecte i la imatge en moviment, és l’origen d’aquest projecte fílmic que vol reconstruir un llegat oblidat per a Catalunya i el món, i obrir un espai crític (i autocrític) sobre la seva desmemòria, utilitzant el llenguatge cinematogràfic com l'espai de narració idoni per fer-ho, amb la voluntat de fer un film tan radical en continguts i forma com ho fou la mateixa biografia i l’obra de Francesc Tosquelles.

'Palau de vent' de Lúa Coderch

 'Palau de vent' és un projecte videogràfic que adopta les formes de la tragèdia clàssica, excepte que en aquest cas no hi ha heroi, la narrativa sembla suspesa en el temps, sense desenllaç i sense lliçó moral. El cor, qui tradicionalment exercia de guia i d’intermediari, està format per personatges dubtosos, híbrids, nascuts d’una revisió de la figura de la sirena mitològica: veus que representen alhora el coneixement, l’atracció i el perill, en una criatura mig dona, mig animal i mig màquina. El projecte està estructurat en una sèrie de càpsules que poden funcionar de manera independent entre si, però que juntes formen un cicle complet. Lluny de tractar grans gestes èpiques, «Palau de vent» és una exploració de la qüestió de la desorientació, la desintegració i reintegració dels relats que conformen la vida.

Premi de Videocreació

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (AV3), Arts Santa Mònica/ Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen aquest premi amb la comesa de promoure la feina d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, reforçant la visibilitat en el territori i la presència internacional de les arts visuals.

En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte X-Ville en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra Wonders en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edició per «COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]»; María Ruido en la 4a Edició pel projecte Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía), Isaki Lacuesta per l’obra Jo soc allò prohibit en la 5a Edició i Mabel Palacín aquest 2020 pel projecte “Lladres” en la 6a Edició que es va inaugurar el passat 10 de novembre a l’Arts Santa Mònica.

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973)

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals i viu entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu d’Art Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organització Nelson Garrido de Caracas, al Centre Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a la Galleri Image d’Aarhus, a l’OK Centrum de Linz, i a La Capella de Barcelona, entre d’altres. Sallarès utilitza el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relats a partir de la complexitat de la realitat. Un dels seus treballs més destacats és el llibre i també documental Las muertes chiquitas, on analitza l’orgasme femení. Ha rebut, entre d’altres, la Beca Leonardo per a Investigadores y Creadores de la Fundació BBVA. El seu darrer projecte, Kao malo vode na dlanu, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019 .

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982)

Artista catalana d’origen peruà, combina les pràctiques narratives i les pràctiques objectuals en vídeos, performances i instal·lacions que configura com a dispositius d’investigació. Llicenciada en Belles arts, té un Màster en Produccions artístiques i recerca per la Universitat de Barcelona, i es va formar també com a escultora a l'Escola Massana. El seu treball s’ha mostrat a MUAC (D.F., MX, 2020), CCCB (Barcelona, ES, 2019); Bienal de Cuenca (Cuenca, EC, 2019); Centro Centro (Madrid, ES, 2018); Fundación BBVA (Madrid, ES, 2018); Art Institute (Viena, AT, 2017); MUSAC (León, ES, 2017); ARTIUM, (Álava, ES, 2017); LAZNIA Centre for Contemporary Art (Gdańsk, PL, 2017); KGLU (Slovenj Gradec, SI, 2016); MSUV (Novi Sad, RS, 2016); MACBA (Barcelona, ES, 2016); Fundació Joan Miró (Barcelona, ES, 2014); SMART (Amsterdam, NL, 2012), entre d'altres. Va obtenir la beca PAIR de la Fundació Suñol, la beca de creació artística de la Fundació Guasch-Coranty i la beca del CoNCA per a la recerca i la creació en els àmbits artístics i del pensament. Ha estat artista resident a SMART (Amsterdam), amb una beca A'dam Hangar-SMART del programa internacional d'intercanvi HANGAR-AECID.

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (AV3)

Els vuit Centres territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (AV3) són: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats:Centre d'Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació ; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat ; Centre d’Art la Panera, Lleida ; M|A|C Mataró Art Contemporani ; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i Centre d'Art de Tarragona.

En el següent enllaç, podeu visionar el vídeo sobre la guanyadora de la 6a edició del Premi de Videocreació, Mabel Palacín:

https://drive.google.com/file/d/1SDwS8toYMoLNsLFOU9IoZU06dh6KGbf5/view?usp=sharing