Real time. Art en temps real

L'exposició, produïda per Arts Santa Mònica, viatja a Amposta gràcies al Programa d’exposicions itinerants del Departament de Cultura

En la nostra societat accelerada, lo temps esdevé una preocupació principal a mesura que intentem mantenir-nos al corrent dels grans esdeveniments que tenen lloc a escala global, intentem ser competitius fent més en menys temps, i vivim en un estat de connexió permanent. Lo terme “realtime” (temps real) s'ha convertit en un terme d'ús comú que fa referència a qualsevol procés que es produix de forma sincronitzada amb lo temps de l'usuari, al fer de “ser allà” i “ser present” en una era que no permet lo més mínim retard en la reacció.

Lo terme “realtime” (temps real), provinent de la informàtica, s'ha convertit en un terme d'ús comú: sovint fa referència, no només a la computació reactiva, sinó també a qualsevol procés que es produix de forma sincronitzada amb lo temps de l'usuari, al fer de “ser allà” i “ser present” en una era que no permet lo més mínim retard en la reacció.

En lo món de l'art, lo temps és un element crucial en un fet sovint ignorat: la duració de la contemplació de l'obra d'art per part de l'espectador. Com indica Boris Groys, mentre que en los mitjans tradicionals lo temps necessari per a la contemplació és determinat per l'usuari, l'art basat en processos temporals (nous mitjans i performance) passa este control a l'obra. Hi ha, així, un temps de l'obra al qual l'espectador ha d'adaptar el seu propi temps. En la majoria de les obres de cinema i video, lo temps de la ficció se comprimix per a permetre a l'espectador observar els esdeveniments que tindrien lloc durant un llarg període de temps en uns pocs minuts. Però, què succeix quan una obra d'art té lloc en “temps real”, desenvolupant la seua història al llarg de diverses hores, mesos o dècades?

Comissariada per Pau Waelder, Real time. Art en temps real és una exposició col·lectiva que explora l'ús del temps en l'art contemporani presentant una selecció d'obres d'art en les quals lo concepte de “temps real” té un paper principal, ja sigue pel qüestionament de la relativitat del temps, l'ús de dades extretes en temps real d'Internet o per la seua intenció de crear una visió actual, “realista” i sempre canviant del temps en què vivim. Amb obres de Guillem Bayo, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Thierry Fournier, Nicolas Maigret, Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Addie Wagenknecht i Carlo Zanni, algunes de les peces seleccionades se nodrixen de la informació que apareix constantment als mitjans de comunicació, mentre altres extreuen dades de diferents fonts, establixen un procés de producció en temps real o bé proposen un qüestionament de la nostra manera de mesurar el temps i relacionar-nos amb lo present. Les tecnologies que utilitzem actualment en la nostra vida quotidiana tenen un paper principal en estes peces, portant estes reflexions sobre el temps a un àmbit molt proper al públic, que en alguns casos pot interactuar amb l'obra i en d'altres ho fa sense saber-ho.

Descarregueu lo llibret al link de l'esquerra, amb tota la informació dels artistes i les peces presentades. La inauguració de l'exposició serà el divendres 27 de gener a les 20:00h.