Strobe: riure #3 - matar el censor

Tercera entrega del projecte riure# en la desena i última edició de Strobe: Matar el censor

Des de l’any 2005 Strobe s’ha configurat com un espai de producció, difusió i experimentació al voltant del vídeo i l’art digital. A mesura que la realitat del Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, Lo Pati se feia palpable, la lògica del festival ha anat transformat-se en una proposta més centrada en la filosofia expositiva on lo comissariat i el discurs han estat eixos articuladors. Un dels trets característics de Strobe ha estat la voluntat d‘incorporar un ventall lo més ampli possible d’aproximacions al fenomen de la cultura digital i els new media. A través de peces de vídeo monocanal a instal·lacions interactives, passant per peces d’infografia, programes de TV, net-art o live cinema Strobe ha cuidat sempre aquesta voluntat de generar una vista panoràmica dels camins de la creació contemporània al reflux de la postmodernitat telemàtica. En cada edició s’han produït peces noves, s’han realitzat tallers i activitats obertes a fi de donar singularitat a la proposta i investigar maneres d’apropar l’art.

Per a la desena edició es presenta l'última entrega del projecte riure #. En los temps que corren cada cop som més los que pensem que l'humor és una arma carregada de futur. Com a punt de partida del projecte mos hem preguntat que és lo que mos fa gracia. De què riem? De la mà de l’escriptor Xavier Zambrano hem construït una tipologia que fa de guia durant este trajecte simpàtic. En la primera entrega vam esbrinar com l’humor desarticula la relació de superioritat / inferioritat amb peces de Daniel G. Andújar, David Curto, Campanilla, Patricia Esquivias. Alberto González, Jesús Acevedo, OAU!, Gabinete de Crisis i The Yes Men. En la passada edició abordàrem, sota el títol de incongruència, la lògica de l'absurd com a factor d'alteració del significat. Allò il·lògic, inapropiat, ridícul, sense patró o sense motiu raonat. Amb obres de David Bestué & Marc Vives, Carles Congost, Momu & No Es, Oriol Nogués, Pierrick Sorin, Zoraida Roselló, Miguel Noguera i Isaki Lacuesta. 

Entenent l’humor “com una arma carregada de futur”, s’han seleccionat propostes artístiques que juguen amb la idea de l’humor negre i irreverent, aquell que alhora divertix i fa sentir-nos culpables i que esclata després de matar els dos tipus de censors que condicionen los nostres actes: lo censor intern, que és lo de les pors atàviques i els tabús íntims; i el censor extern, que és lo de les convencions socials i la moral establerta. Així, si en la primera edició va ser la sàtira, en la segona l’humor de l’absurd, per aquesta trilogia mos confrontem a aquell riure més pervers i alhora més incòmode per la moral. Amb les entrades esgotades per al concert d'Albert Pla, que divendres 11 de març inaugurarà la desena edició de Strobe, riure #3 se concreta en un concert, una exposició, activitats educatives per a escoles, una publicació i un programa on-line. L'exposició comissariada per Blai Mesa inclou treballs de la performer Maria Llopis; una instal·lació -especialment produïda per Lo Pati- de l'artista tortosí Jordi Castells; la descarada frescor dels Venga Monjas (de qui podrem vere el vuitè capítol de "Coneix la teva ciutat", dedicat al Broadway català, lo Paral·lel de Barcelona); Felipe G. Gil, membre del seminal col·lectiu Zemos98; cinc peces de vídeo del dibuixant i realitzador Alberto González Vázquez, actualment guionista de "El intermedio" i col·laborador de hits de l'humor com Muchachada Nui; l'estèticalow cost de l'artista americana Jaimie Warren; i el recorregut online Matar el censor. Una arqueologia dels mitjans de Xavier Zambrano.

Llegiu més al dossier, descarregable al link de l'esquerra.