La casa d'Asterió

Producte del taller Ocupacions XYZ impartit per Maria Pons, podem gaudir d'aquesta instal·lació a la Biblioteca Comarcal Sabastià Juan Arbó.

La casa d'Asterió és un conte de Jorge Luís Borges inclòs a El Alehp. En aquest conte, Asterió (el minotaure) narra en primera persona les característiques de la casa que habita (el laberint de Creta) i la seva experiència en aquest espai. El conte acaba amb una intervenció de Teseu on comunica a Ariadna que ha matat al minotaure. -¿Lo creerás, Ariadna? -dijo Teseo-. El minotauro apenas se defendió.

La casa d'Asterió és una instal·lació artística, una intervenció a l'espai per mitjà de la llum. Alhora d'aplicar a una instal·lació els conceptes que sorgeixen del text de Borges, coincidirem en:
1. La necessitat de plasmar el laberint. L'espai on transcorre l'acció i la casa del personatge protagonista.
2. La voluntat d'oferir a l'espectador diferents punts de vista en relació als diferents personatges; Asterió, les ofrenes i Teseu. Perquè cada punt de vista posiciona i posicionant-nos en cada un d'ells, obrim nous canals de comunicació.

Els diferents punts de vista:

- Asterió és el minotaure, fill de Pasifae (reina de Creta) i un bou. Minos, el rei de Creta fa construir un laberint per tancar el minotaure.
- Teseu és un heroi, és el fill secret d'Egeu (rei de Atenes) i Etra (filla de Piteo, rei de Trecén). Teseu mata el minotaure i amb l'ajuda d'Ariadna (filla de Pasifae i Minos, reis de Creta) aconsegueix
sortir del laberint.
- Les ofrenes son set nois i set noies atenencs que es donen en sacrifici a Creta com a tribut de guerra. Les ofrenes son sacrificades al laberint de Creta.

Un laberint per cada punt de vista:

- El laberint d'Asterió ens confronta amb la condició del monstre.
- El laberint de Teseu posa sobre la taula la dualitat heroi-assassí.
- El laberint de les ofrenes posa en evidència la condició de les víctimes, la submissió a unes forces/estructures de poder inabastables.

El laberint és alhora un i infinits. La casa d'Asterió és un laberint, en aquesta instal·lació hem volgut plasmar la idea de laberint, fugint de la convenció dels passadissos i les portes.
Hem volgut representar aquest espai per mitjà de la llum, centrant-nos en la sensació de desorientació que s'experimenta a l'interior d'un laberint. Amb aquest objectiu hem creat diferents construccions lumíniques (escenes)que es succeeixen en el temps i transformen la percepció de l'espai.

La instal·lació s'anuncia al hall de la biblioteca per mitjà d'un cabdell, en aquest cas de mànega lluminosa, que representa Ariadna. Ariadna, enamorada de Teseu, li ofereix un cabdell de fil per, un cop
matat el minotaure, trobar la sortida del laberint. Aquí, ens anuncia l'entrada a la casa d'Asterió.

Amb aquesta instal·lació hem volgut plasmar en aquest espai el text a partir del qual hem treballat. Fent de l'espai un contenidor d'experiències i de l'espectador un actor. La casa d'Asterió és el resultat d'un treball en grup realitzat per Isaura Castellà, Andreu Garcia, Dani Cortijo, Mercè Ramos i Raquel Aliau tutoritzat per Maria Pons

Maria Pons Calvet
Amposta, 5 d'octubre de 2012.