"Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu?" de Patrícia Carles

Si, posem per cas, durant 9 hores experimentéssim un tram de les quatre carreteres sense la circulació de vehicles de motor, i, si posem per cas, deixéssim aleshores que la peculiaritat de l’espai es mostrés a partir d’ell mateix, amb què ens trobaríem?

A la Cava (Deltebre), la cruïlla coneguda com “les quatre carreteres” ha desenvolupat fins fa aproximadament 20 anys les funcions que sovint s’associen a una plaça pública: la gent vivia aquest espai, i a través de la seva experiència quotidiana li donava el significat de centre urbà. Amb les intervencions urbanístiques que s’hi han dut a terme al llarg dels anys, els edificis que havien tingut una funció social i cultural rellevant han anat desapareixent, i la funció de centre urbà s’ha anat desdibuixant fins a arribar a l’estat actual, en què els elements que dibuixen el paisatge de “les quatre carreteres” són dues caixes, un banc i una immobiliària. Un paisatge que esdevé una mena de radiografia del model socioeconòmic dominant. 

El debilitament de "les quatre carreteres" com a centre urbà és un cas d’àmbit local que respon, però, a un fenòmen urbanístic de caràcter general: la crisi de l’espai públic, on és cada vegada més difícil trobar espais amb un alt contingut simbòlic que representin emocions i esdeveniments del passat, el present i el futur. En l’imaginari dels habitants de Deltebre, "les quatre carreteres" mantenen el caràcter de centre urbà, però l’ús real d’aquest espai està totalment dominat per la circulació de vehicles de motor. Només queda el contacte sonor provinent dels clàxons. I el contacte visual, sempre fugaç. La pèrdua de l’hàbit de treure les cadires al carrer per prendre la fresca és també un indicador de com l’espai públic deixa de ser un espai de relació entre les persones. 

Si, posem per cas, durant 9 hores experimentéssim un tram de les quatre carreteres sense la circulació de vehicles de motor, i, si posem per cas, deixéssim aleshores que la peculiaritat de l’espai es mostrés a partir d’ell mateix, amb què ens trobaríem? Com s’esdevé l’espai durant aquest període de temps? O com s’esdevé el temps durant d’aquest període d’espai? La peça Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu? projecta una nova dramatúrgia d’aquest espai urbà a través de la interacció d’Anita Àstrid, ballarina, i el relat oral de Teresa Giménez i Soledad Fornós, dues dones que han viscut des de sempre a les quatre carreteres i de les poques veïnes que segueixen traient les cadires al carrer per prendre la fresca i fer la xerrada.