Exposició “Pergamins oblidats” de Manolo Ripollés

Manolo Ripollés en aquesta exposició intenta trobar l’essència de la seva pintura. Aquí la temàtica, en concret els papers vells, els llibres antics, abandonats o trencats, fan de la mostra una espècie de biblioteca, de conjunt de llibres muts, alineats com a restes d’un naufragi, el de la vida, ...

Presentació

Pergamins oblidats per la mà del copista

L’anècdota que ens alleuja del nostre propi caos, del pes de les vivències, ferides sense cap sutura, pot seguir una direcció centrípeta, de fora a dins. S’hi pot arribar, al nucli, al centre, a la primera nebulosa oculta, negada, des d’un mur blanc, de calç, ofegat per les fulles compactes de l’heura, o des de paisatges eixuts de clòtxines i sorra, o des del llenç de peixos soterrats per llots i molses, enfugits d’un record d’infants, o des de fileres d’albers sense fi, o des de foneries de taules, rigidesa d’estovalles de puntes i pinzells i pigments o, potser, des de la farsa d’un llibre blanc, obert, on els signes esborrats ignoren volgudament, qualsevol història.

Han estat, aquests móns exteriors, paisatges diàfans, construïts amb fragments de somnis, de memòries, de paraules mai dites, mai deslliurades. Reconstrucció d’imaginaris que fereixen, testimonis d’una cosmologia personal, conjunt de símbols en ebullició o en cendra viva, metamorfosi d’imatges inassolibles.

La recerca d’un nou camí, centrífug aquest cop, la reflexió sobre el procés de deslliurament dels elements testimonials de situacions viscudes -infern o paradís-, suscita un nou espai. Ara, la imatge, el discurs interior, sorgeix d’un món tancat, fictici, silent, d’un món de llibres, fal·laç, apòcrif. Delusió o tan sols recerca, a la fi, d’un plaer estètic. El lirisme de vitel·les clares, tendres, mòrbides, suaus, de pergamins oblidats per la mà del copista, de teixells mig esborrats per la pols i el temps, d’impossibles volums on el ferro i el rovell voregen l’arte povera, són alhora cauteri i expressió estètica d’un assaig d’alliberament dels propis espectres i de les pròpies pors.

Zoraida Burgos

Nota informativa

Nascut a Amposta, Manolo Ripollés mescla en el seu treball les pràctiques pictòriques i visuals fonamentades en la literatura, sobretot en la poesia. A mitjans dels anys 70, moment en què comença a exposar la seva obra, es vincula tant a les avantguardes històriques com als fenòmens locals de la cultura catalana. La pintura, els objectes, les instal·lacions, etc, han aportat a la seva obra una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que es converteix en un mitjà on l’autor s’expressa amb un marcat sentit territorial. Exposicions com “Homenatge a Rafael Alberti” (1976), “Publicació de Vespres” (1980), “Cicle de la nit” (1981), “Fangs de l’Ebre” (1998), “L’Obsessió de les Dunes” (2000), “Col·lectiva (Entre Vents)” (2005), i d’altres actuacions son el testimoni dels seus anteriors treballs.

Manolo Ripollés en aquesta exposició intenta trobar la l’essència de la seva pintura. Aquí la temàtica, en concret els papers vells, els llibres antics, abandonats o trencats, fan de la mostra una espècie de biblioteca, de conjunt de llibres muts, alineats com a restes d’un naufragi, el de la vida, que l’artista ha anat recuperant a base de repintar-los.

El pas del temps marca els seus signes d’identitat en les prestatgeries, grans i petites -tota una biblioteca- farcides de textos misteriosos que potser d’entrada no diuen res, però que s’endevina que envasen alguna parcel·la de saviesa gràcies a les formes conspícues del seu deteriorament. L’artista es fon en la seva obra com la trajectòria d’un passat que s’implica en el present.

l collage, la tècnica d’aquesta mostra, cobra en les mans de l’artista una nova dimensió, fins al punt de que les seves creacions poden arribar a semblar quadres, com si la pintura s’hagués apropiat d’elles. La imatge, sorgeix d’un món tancat, fictici, silent, d’un món de llibres, fal·laç, apòcrif. El lirisme de vitel·les clares, tendres, mòrbides, suaus, de pergamins oblidats per la mà del copista, de teixells mig esborrats per la pols i el temps, d’impossibles volums on el ferro i el rovell voregen l’”arte povera”, són alhora cauteri i expressió estètica d’un assaig d’alliberament dels propis espectres i de les pròpies pors.

Crèdits

Organitza:

• Ajuntament d’Amposta
• Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació