“Vent” de Joaquim Espuny

L’exposició formada per una selecció d’una trentena de peces murals i escultòriques de l’obra recent d’aquest ceramista. L’artista en un intent per experimentar amb nous volums i noves formes juga amb textures i materials.

Presentació

Joaquim Espuny ha caminat per la ceràmica, deixant petjades que convergeixen alhora cap a l’escultura. Aquestes filigranes escultòriques, ens aporten una poètica que sorgeix dels elements de cristall sobre la terra refractària, ens apareixen formes que juguen amb la gravetat, contrastos que es conformen amb conjugacions estables, volums i materials que ens apropen a la ceràmica històrica.

Els títols que acompanyen les peces, no són atzarosos, 1625 o 1747 , ens situen en etapes cronològiques remotes, el segle XVII i el segle XVIII. És que les baldes de ferro i els esmalts de cendra no ens emplacen enmig del llegat artesanal dels avantpassats?

El laboratori d’art que Espuny experimenta, on es troba endinsat, no és del tot previsible: crea peces que són reinterpretacions del passat amb contingut i adaptacions innovadores, són els misteris de la transmutació.

L’argila i el refractari, els esmalts de cendra, les engalbes, el ferro, els cables d’acer o el fang roig, erosionats pel pas del temps i les inclemències, l’aigua i el vent, se’ns presenten com elements càlids i acollidors, símbols de la memòria que Espuny recupera.

Núria Gil

Nota informativa

Nascut el 1967, Joaquim Espuny és artista Graduat en Arts Aplicades per l’Escola Llotja de Barcelona i actualment treballa com a ceramista a Roquetes. Ha rebut entre altres premis: menció especial al XIII Concurs Nacional de Ceràmica “Ciudad de Valladolid”, 2007; primer premi 21 Concurs de ceràmica (Alcora), 2001; primer premi de la Mostra “Art Jove” (Tortosa), 2001; premi “Pujol i Bausis” de l’11 Biennal de Ceràmica “Angelina Alós” (Esplugues), 2000. Ha realitzat exposicions individuals a Barcelona, Madrid, Reus, Argentona, Còrdova, Sant Carles de la Ràpita i Tortosa.

L’exposició formada per una selecció d’una trentena de peces murals i escultòriques de l’obra recent d’aquest ceramista. L’artista en un intent per experimentar amb nous volums i noves formes juga amb textures i materials. Així ens podem trobar amb la combinació de materials com l’argila o el fang, amb cables d’acer, o bé peces de ferro, els esmalts de cendra, el vidre, etc...

Diferents grups escultòrics emplenen l’espai i alhora conquereixen la paret amb una successió de volums contundents i severs. L’austeritat caracteritza el treball que cada cop esdevé més essencial, allunyant-se de la simplicitat. El conjunt de les obres es destaca per l’absència de l’esmalt amb la intenció de potenciar el caràcter matèric de les propostes i fer que la superfície despullada de la terra cridi al visitant i el porti a gaudir també del sentit del tacte. La percepció d’aquesta realitat intenta traslladar i enllaçar el moment inicial de la creació amb el present i el nou context on hi ha l’obra.

Amb el joc de la distribució de l’espai, es força el trànsit per poder gaudir de cada peça i alhora integrar-la dins del grup. Així, cada element singular manté la pròpia personalitat i alhora esdevé part integrant i integradora d’un tot. La terra, en el seu estat més pur, conquereix novament l’entorn per materialitzar el trànsit de l’espectador vers l’univers de l’autor.

Crèdits

Organitza:
Ajuntament d’Amposta
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Amposta, Pont de la Cultura Catalana