“Arquipintura” de Jaume Vidal

Mostra fotogràfica que l’artista ha captat, transformat i reproduït partint del seu llenguatge pictòric. És el resultat del procés creatiu de l’artista que reflexiona al voltant d’un fet efímer: la inestabilitat d’imatges que ens proporciona l’enderroc d’un edifici i ...

Presentació

Per a un arquitecte, l’enderrocament d’una edificació qualsevol que llinda amb una altra posa al descobert una imatge sempre interessant.

Apareix una paret mitgera, una façana mai visualitzable com a tal i que, a mode de radiografia, ens aporta informació sobre l’organització espaial de l’edifici. Ens mostra mides, proporcions i textures de les estances que s’hi recolzaven. En aquest sentit, pot esdevenir més reveladora que l’observació d’una façana amb finestres, balcons i demés.

Al mateix temps, aquesta superfície vertical conté traces, vestigis d’una presència viscuda. És evocativa de situacions domèstiques fàcils de reconèixer o d’imaginar. És nostàlgica, representa un memento mori. Assenyala la vulnerabilitat d’una construcció que serà prompte substituïda per una de nova.

És doncs, quan la tridimensionalitat que defineix un espai desapareix i resta un mur, quan la mirada de l’artista, d’origen pictòric, se sent atreta per allò que li ofereix aquest element, una composició de línies i superfícies de diferents textures i colors. Quelcom que reconeix com a part del seu llenguatge, ho fotografia, ho capta, ho transforma, s’ho apropia.

Queda per decidir si l’obra es realitza en passar per la mirada àvida del personatge o simplement resta esperant ser mirada.

Núria Sabater Giner

Nota informativa

Nascut a Amposta el 1977, Jaume Vidal és artista Diplomat en Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment treballa com a tècnic de joventut a l’Ajuntament d’Amposta. Ha rebut els premis “Art Jove” de la Generalitat de Catalunya Terres de l’Ebre (Tortosa), 2005; i el premi de pintura de la Vil ·la de Deltebre, 2005. Ha realitzat exposicions individuals a Tortosa, Deltebre i Barcelona; i entre les seves exposicions col·lectives destaquen: Tortosa, Camarles, Barcelona, Deltebre, Amposta, Alcanar Vinaròs, Calaceit, etc.

L’exposició és una mostra fotogràfica d’una 15 de peces que l’artista ha captat, transformat i reproduït partint del seu llenguatge pictòric. És el resultat del procés creatiu de l’artista que reflexiona al voltant d’un fet efímer: la inestabilitat d’imatges que ens proporciona l’enderroc d’un edifici i el que allà roman fins que una nova construcció se li superposa: un seguit de totxos, pintures, restes de papers pintats, una antiga escala, una arcada, uns enrajolats, etc; que rememoren un temps passat, un habitatge que ja no existeix, que l’artista immortalitza amb la seva particular visió pictòrica.

La retroalimentació de disciplines artístiques com a motiu de procés de treball fomenta la realització d’una obra pluridisciplinar que amb la visió de l’artista origina un context documental al voltant de l’arquitectura i la pintura. El camí de l’arquitectura a la pintura, vector de l’arquipintura d’Archipenko es torna de doble sentit en una obra que comença amb la projecció arquitectònica i es completa, en el seu enderroc, amb la visió pictòrica de l’artista. La imatge ni es crea ni es destrueix sinó que es transforma. Una de les virtuts de l’artista és la de rescatar de l’efimereïtat aquells moments, imatges o sensacions que es creuen en la seva vida abans de la seva transformació. L’avidesa de fer permanent les imatges amb interès compositiu esdevé l’eix transversal de la present mostra.

Crèdits

Organitza:
Ajuntament d’Amposta
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Amposta, Pont de la Cultura Catalana