Exposició (Entre)vents de Manel Margalef, Alfred Porres, Antònia P. Ripoll i Manolo Ripollés

Us presentem la mostra titulada “Entre(vents)”, testimoni del treball de quatre artistes d’Amposta: Manel Margalef, Alfred Porres, Antònia P. Ripoll i Manolo Ripollés

Presentació

És per a mi un plaer presentar la mostra titulada “Entre (vents)”, testimoni del treball de quatre artistes d’Amposta, i fer-ho de nou després que en el passat mes d’abril restés exposada a la Fundació Josep Niebla (Casavells, Baix Empordà).

Presenten obres recents i de tècniques ben diverses. Van des de la creença en les capacitats comunicatives de la pintura, el pes psicològic del color i el nervi del dibuix, emprats com a llenguatge dels sentiments per ANTÒNIA RIPOLL. Fins a l’expressió plàstica més lírica dels paisatges interiors, però també la fugida de la superfície rectangular del quadre de MANOLO RIPOLLÉS. O l’apropiació de l’espai real amb la presència de materials contundents al servei de conceptes i l’ànim d’establir comunicació amb l’espectador, com és el cas de MANEL MARGALEF. Fins a l’ús obert que fa ALFRED PORRES d’aspectes de la comunicació tecnològica al servei de plantejaments socials, sense deixar de banda elements senzills, que actuen per contrast i que ens recorden una vegada més la petitesa de les nostres accions individuals, i tanmateix necessàries.

Vam reunir-los en aquesta exposició, per tal de donar a conèixer en aquella terra de vents -l’Empordà-, i ara torna a la terra del “vent de dalt” (Mestral) l’obra actual d’aquests realitzadors tocats per altres vents importants, que són presentats aquí amb consideració i afecte.

Josep Niebla

Nota informativa

Us presentem la mostra titulada “Entre(vents)”, testimoni del treball de quatre artistes d’Amposta, i després que en el passat mes d’abril restés exposada a la Fundació Josep Niebla (Casavells, Baix Empordà).

Els quatre autors presenten obres recents i de tècniques ben diverses. Van des de la creença en les capacitats comunicatives de la pintura, el pes psicològic del color i el nervi del dibuix, emprats com a llenguatge dels sentiments per ANTÒNIA RIPOLL. Fins a l’expressió plàstica més lírica dels paisatges interiors, però també la fugida de la superfície rectangular del quadre de MANOLO RIPOLLÉS. O l’apropiació de l’espai real amb la presència de materials contundents al servei de conceptes i l’ànim d’establir comunicació amb l’espectador, com és el cas de MANEL MARGALEF. Fins a l’ús obert que fa ALFRED PORRES d’aspectes de la comunicació tecnològica al servei de plantejaments socials, sense deixar de banda elements senzills, que actuen per contrast i que ens recorden una vegada més la petitesa de les nostres accions individuals, i tanmateix necessàries.

Els artistes reunits en aquesta mostra, ja van presentar la seva obra en aquella terra de vents -l’Empordà-, i ara l’exposició torna a la terra del “vent de dalt”, per donar a conèixer al públic de les Terres de l’Ebre l’obra actual d’aquests realitzadors.

Manel Margalef

Nascut a Amposta el 1963, és artista i professor a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en Belles Arts i Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, rebé l’any 1991 el premi de Pintura Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, al 1996 el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura –Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona-, al 2000 el premi compra Baix Camp i al 2003 el Premi “IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí”. Des dels seus inicis, l’any 1990 fins a avui, ha realitzat diferents exposicions entre les que podem destacar com a produccions més recents Caixes de camí a la Galeria Cànem (1997), Erda al Museu d’Art Modern de Tarragona (1998), Privado a la Galeria Senda (1999), Depósitos a la Galeria Fúcares (2001), L’efecte del Parheli a la Sala Reus (2001), el treball Estratègies d’immersió amb la Galeria Forvm i al Museu d’Art de Girona (2003) i el seu últim treball Arquitectures domèstiques a la Sala de l’Antic Ajuntament de Tarragona, a la Galeria Senda (Barcelona) i a la Galería Almirante de Madrid. Ha participat en diferents manifestacions de les que cal destacar TRASTOCAMENTS a Can Palauet de Mataró (1997), TRANSPORTABLE al Tinglado II de Tarragona (1998), 46 Salón de Montrouge (2001), RODALÍAS (2001-02), CREUATS “Nous territoris del disseny d’avantguarda” (CCCB 2003), URBI & ORBI a Sedan (2004) i en diferents edicions de ARCO (2000-2005) amb la Galeria Cànem, Galeria Forvm, Galería Almirante i amb la Galeria Senda, així com la participació en Art Forum Berlín amb aquesta mateixa galeria (2000), a DE FOTO amb la Galeria Forvm, a MACO MÉJICO amb la Galería Almirante (2004) i a la Fira d’Art Contemporani de Santander amb la Galeria Cànem (2004-05).

Actualment el seu treball té com a objectiu investigar a l’entorn de les nocions d’espai privat, de construcció i paisatge interior, on els conceptes d’identitat i memòria són utilitzats com a canals de comunicació entre el jo i l’arquitectura, d’aquí el nom de la proposta “Arquitectures domèstiques”.

Alfred Porres Pla

Alfred Porres Pla (Amposta, 1967) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment, combina la seva trajectòria artística i els estudis de doctorat en Educació de les Arts Visuals amb la docència a l’educació secundària. Ha estat seleccionat a las dues darreres edicions de BIAM (Biennal d’Art Ciutat d’Amposta) i al Certamen Bianual d’Art Digital i Noves Tecnologies del Museu de la Universitat d’Alacant (2004). Ha participat a LOOP’05: THE VIDEO ART FAIR (galeria Cànem de Castelló), Strobe (I Festival de Vídeo Creació Amposta 2005),+Arte, Festival de Arte en la Calle (Madrid, 2004), De Límits (Barcelona, 2004), Olladas Oceánicas (Museo do Mar de Galicia, Vigo, 2003), Mad’03 NET (Madrid), COSLART 2003 (12º Encuentro de Arte Experimental de Coslada, Madrid) y ARCO 2003 (galeria Forvm de Tarragona). Les seves darreres exposicions individuals són Cosmètica (Antic Ajuntament de Tarragona, 2005), Física i Política (Tortosa, 2004) y Dignataris i No (Amposta, 2003).
La mostra que aquí presenta es titula “Cosmètica”. Les societats econòmicament desenvolupades vehiculen la seva mediació simbòlica a través d’una noció d’espectacle que cancel·la definitivament la dialèctica entre ètica i estètica. L’espectacle desactiva en els esdeveniments qualsevol possibilitat de significat i situa l’espectador allí on només pot mirar i emocionar-se, però mai respondre críticament. Aquesta tendència desplaça l’experiència cap a un territori dòcil i lliure de controvèrsia. La fascinació pels vídeo projectors i les pantalles de plasma rau en la desaparició del tub catòdic i de l’engorrossa evidència de què qualsevol imatge és construïda. Ara ja ens podem mirar la pantalla com si fos una finestra però, i això és el més alleugeridor, des d’aquest mateix moment ens podem mirar la finestra com si fos una pantalla.

Antònia P. Ripoll

Nascuda a Barcelona al 1961, viu i treballa a les Terres de l’Ebre. Artista visual - Graduada a l’Escola Massana i a Llotja - pintora, amb incursions a la instal·lació i a la intervenció. Compta amb exposicions i intervencions a Barcelona, Madrid, Amposta, Piera, Reus, Girona, Lleida i Castelló. Les seves darreres exposicions són: “Gramàtiques d’herències” Palau Bofarull de Reus, “Gramàtiques de l’ànima” Centre Provincial Cultural de les Aules de Castelló, “cruïlles-presències-herències” a la Fundació Niebla, Centre Cultural del Baix Empordà (Girona), “espais/cruïlles” Centre Cultural de Mollerussa (Lleida), “...entre trobades” Auditori de Vinaròs (Castelló). Com a activitat professional és professora de pintura, dibuix artístic, volum, i gravat, a Esardi Escola d’Art i Disseny d’Amposta, des de l’any 1984, havent estat directora d’aquesta escola de l’any 1984 al 2004. En tant a la tasca pedagògica, és membre de la Junta Permanent de la CEADC Coordinadora d’Escoles d’Art i Disseny de Titularitat Pública de Catalunya, des de l’any 1997 (any de creació d’aquesta coordinadora). Compta amb d’altres experiències en gestió i dinamització cultural per mig de la participació en l’organització de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, Amposta Espai d’Art Visuals.

Ara presenta una nova proposta creativa sota el nom de “trobades, paradigmes”. Pintura, perquè permet allò que és expressió, mostra sensacions, és matèria de sentiment, coneixement sensible de compromís i d’empremta directa de les persones: llibertat individual i el compromís social. Alfabet de comunicació i manifestació visual de sentiments: essencialment vida, interroga sense límits, a nosaltres i al món, fonent la vida en acte de sinceritat, en un instant, en un gest, en un color... que sempre resta en la memòria. Color, intensitat de passió, els vermells i grisos, contrastos del que suposa ser, alhora en sentit físic i ascètic. Forma, convertida en aura del gest, línia en l’espai sense límit... trobades de sabers, crits d’emocions personals, misticismes i metàfores amb el món que ens envolta, la presència i la terra.

Manolo Ripollés

Viu i treballa a Amposta (Delta de l’Ebre), en el seu treball es mesclen les pràctiques pictòriques i visuals fonamentals sobre la literatura, sobretot amb la poesia. A mitjans dels anys setanta, moment en que comença a exposar la seva obra, es vincula tant a les avantguardes històriques com als fenòmens locals de la cultura catalana. La pintura, els objectes escultòrics, etc., han aportat a la seva obra una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que es converteix en un mitjà on l’autor s’expressa amb un marcat sentit territorial. Exposicions com Homenatge a Rafael Alberti (1976), Publicació de Vespres (1980), Cicle de la Nit (1981), Fangs de l’Ebre (1998), L’Obsessió de les Dunes (2000) i altres actuacions són el testimoni del seu treball.

La mostra “Lo Llustre de la mà” més que una evolució en les formes o en els conceptes, l’obra de Manolo Ripollés, ha quedat reflexada amb els anys en una complexitat que combina la seva forma de pensar i les propostes teòriques amb la producció pictòrica. Això es fa palès als escrits que M. Lluís Borràs, Julio Llamazares, Zoraida Burgos, Manolo P. Bonfill, etc. fan sobre la seva obra. Quan elabora un discurs ho fa en un llenguatge planer que és al mateix temps objecte i instrument.

Crèdits

• Ajuntament d’Amposta
• Museu del Montsià
• Sorea