L´art en situació de futur. Noves perspectives de producció i difusió de les arts visuals a escala local

Un dels objectius d’aquest debat consisteix en avaluar les noves maneres en què l’art contemporani s’inscriu en entorns locals. L’altre objectiu seria extreure del propi debat quines són les característiques i els condicionants que ha d’assumir un espai d’arts visuals.

Un dels objectius d’aquest debat consisteix en avaluar les noves maneres en què l’art contemporani s’inscriu en entorns locals. L’altre objectiu seria extreure del propi debat quines són les característiques i els condicionants que ha d’assumir un espai d’arts visuals. El debat, per tant, és una invitació a participar en el projecte d’un espai d’arts visuals que es constitueix a partir d’activitats com aquestes.

Quan l’art contemporani és cada vegada més sinònim d’una marca de globalització, és necessari estudiar quines són les inflexions locals i de quina manera s’integra en economies i ecologies específiques. Una de les funcions de l’art contemporani podria ser la identificació dels valors genuïns, per contra d’una suposada homogeneïtzació que abans atribuíem a l’art modern. Per això, també és urgent repensar quins són els beneficis de la cultura. Sobretot quan la pensem des de perspectives no centrals, allunyades dels grans nuclis urbans, més caracteritzades per entorns rics en termes ecològics i no tant en termes de públics.

Un projecte així no pot ignorar la repercussió de la cultura, i en concret, de les pràctiques de l’art contemporani sobre territoris mancats d’inversions en infraestructures de difusió cultural. La idea que presideix aquestes jornades de treball és que el temps perdut no es recupera emulant els processos de formació de públics que han protagonitzat les grans institucions del país, sinó projectant en el futur estratègies que vinculin els valors culturals amb els valors de l’entorn.

Els convidats al debat "L’art en situació de futur" mostraran al públic una sèrie de pràctiques professionals, institucionals i col.lectives que, de ben segur, poden inspirar direccions de treball immediates. Les sessions de debat, obertes al públic i un arxiu amb documents àudiovisuals a disposició dels participants han de servir per obrir l’agenda dels temes que pot fer seus un espai dedicat a les arts visuals. 

Programa

Divendres, 28 de novembre

15.00 h Inscripció i lliurament de material

15.30 h Recepció i obertura

16.00 h Recursos culturals i recursos naturals: introducció al debat per un projecte d’espai d’arts visuals.
Carles Guerra
Trobar-se en una posició perifèrica ja no significa un desavantatge. Ans al contrari, permet iniciar un projecte que tingui en compte aquells aspectes genuïns i singulars de l’entorn i de la història. Un espai d’arts visuals requereix per tant la col·laboració de professionals i amateurs, d’institucions i de grups de treball, així com de públics i productors culturals. Carles Guerra és artista i crític d’art, el seu darrer projecte ha estat "Després de la notícia. Documentals postmèdia" (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2003). Actualment prepara la propera edició de la Primavera fotogràfica de Catalunya 2004, basada en el concepte de la imatge en circulació.

16.45 h Una resposta a les necessitats de la contemporaneïtat: centres de producció.
Manuel Olveira ¿Com s’organitza la producció en el camp de les arts visuals i quins són els requeriments bàsics? Manuel Olveira és director d’Hangar, centre de producció d’arts visuals i multimèdia a Barcelona, ha estat cap del servei pedagògic del Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC), i ha tingut cura, entre d’altres, de "Lost in Sound" (CGAC, Santiago de Compostela, 1999), experiències del tot rellevants a l’hora de pensar formes emergents d’art, així com els públics als quals s’adrecen les arts visuals.

17.30 h L’arquitectura, una òsmosi disciplinària: text, imatge i espai.
Mizien (Jorge Mestre i Ivan Bercedo)
Ivan Bercedo i Jordi Mestre són arquitectes i directors de la revista "Quaderns d’arquitectura i urbanisme", editada pel COAC. Van fundar Mizien l’any 1999, estudi que orienta la seva activitat des d’una doble vessant, pràctica i teòrica, envers l’exploració de les relacions entre arquitectura, ciutat, espai públic, fotografia i pràctiques artístiques en el context social, cultural i productiu contemporani. El seu darrer projecte és el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià de Besòs). L’anàlisi de casos concrets en els que Mizien ha participat tractarà de reflectir com es desdibuixen les diferències entre la realització d’un projecte d’arquitectura, el plantejament d’un projecte de difusió cultural i l’elaboració d’un treball de documentació o de crítica mitjançant el text i la imatge.

18.15 h 

Franck Larcade
Enmig del paisatge postindustrial de Bilbao, consonni inicia la seva trajectòria com un espai físic rehabilitat. Concebut com un laboratori de creació, va evitar tant el fetitxisme anacrònic de l’art a la fàbrica com la neutralitat convencional del cub blanc, així com allunyar-se de les nocions de programació i exposició. Actualment invita artistes visuals internacionals a realitzar projectes específics a l’esfera social, econòmica, política i mediàtica contemporània. Entre les seves produccions cal destacar "El Gran Trueque", un projecte per a la televisió de Matthieu Laurette; "La Subhasta Internacional de les tipografies basques Euskara", un esdeveniment cultural de Hinrich Sachs; "Little Frank and his carp", un vídeo de Andrea Fraser; y "We only..." un projecte musical de Begoña Muñoz. Franck Larcade és productor artístic i director de consonni (Bilbao) des de 1997.

19.00 h Projecció de "Per què riuen tant els nord-americans?" (2003, 45 minuts)
Georges Yúdice
Projecció d’una entrevista amb Georges Yúdice, Profesor del American Studies Program de la New York University, director del Centre d’Estudis Llatino-americans i del Carib, i impulsor del Privatization Culture Project, en conversació amb Carles Guerra. En aquest vídeo planteja una visió actualitzada del que significa la política cultural avui. En un moment donat, Yúdice diu això: "El artista se convierte en un recurso. No es más que un operador que activa los públicos. Desde los años 80 ya no se piensa en el artista como alguien que hace una obra, sino alguien que trabaja con públicos. Ellos hablan mucho de colaboración. Pero lo que están haciendo es expropiar un trabajo del espectador. Como en la televisión ¿Qué se vende? La atención del espectador, ese es el valor. El verdadero valor no es ni el artista ni el producto, porque el producto es lo que se saca de los espectadores. Al fin y al cabo, se trata de extraer valor, no de producirlo."

20.00 h Taula de conclusions.

Dissabte, 29 de novembre

10.00 h Microrelats, mirades i recorreguts dels cossos productius.
El sueño colectivo
Montse Romaní, Maria Ruido i Virginia Villaplana
El sueño colectivo és un grup de treball format per tres productores culturals amb recorreguts i bagatges diferents pel que fa a la pràctica artística. El grup genera escrits, obres en suports audiovisuals i projectes de comissariat. Elles s’autodefineixen com un projecte de reflexió en format textual i audiovisual sobre la generació de plusvàlues a partir del cos propi als espais públics i privats instituïts pel capitalisme avançat i postfordista. No sols a partir de les noves condicions del treball, sino també en la instrumentalització del nostre temps d’oci, convertit en temps de producció a través del consum i la fetitxització del desig. "Total Work" (Sala Montcada, Fundació "la Caixa", 2003) és el darrer projecte en el qual han participat.

11.00 h Públics.
Perejaume
El treball de Perejaume, artista i escriptor, implica una concepció peculiar del que és la cultura i l’ecologia. Per ell, els recursos culturals i els naturals comparteixen el mateix estatut. Això vol dir que la seva idea d’allò que és una experiència cultural inclou també la relació amb el medi natural. En aquest cas, la seva forma de treballar és del tot apropiada quan parlem d’un espai dedicat a la producció cultural a les Terres de l’Ebre i a Amposta. No podem oblidar que, històricament parlant, les determinacions ambientals han estat, abans de res, les més eminents en aquest entorn. Els darrers treballs de Perejaume són l’exposició "Retrotàbula" (Vitòria, Brussel·les, Sant Pol, Granada. 2003-2004) i un recull de textos titulat "Obreda" (Edicions 62 / Empúries, Barcelona, 2003).

12.00 h Gestos més que accions.
Marta Gili
Sembla que l’art contemporani s’ha convertit en una plataforma propícia per a expressar actituds de resistència, d’ironia o de provocació en relació a algunes pràctiques socials i polítiques del sistema. Es tracta de gestos, més que d’accions, de cercar el sentit de la nostra experiència individual i col·lectiva, de proposar estratègies. A banda de ser responsable de la programació de fotografia i arts visuals de la Fundació "la Caixa", ha estat directora artística de les dues darreres edicions de "Printemps de Septembre" a Tolouse. El format del festival cal avaluar-lo com una més de les formes de programar art contemporani en contextos locals.

13.00 h Taula de conclusions.