Fons d'Art

Aquesta mostra vol donar a conèixer el Patrimoni Artístic que l'Ajuntament d'Amposta ha anat recopilant des del 1956 fins el 1987. Bàsicament està format per obres que han aconseguit el primer premi del Concurs Ciutat d'Amposta i representen les tendències i evolució de l'art.

El Fons d'Art de l'Ajuntament d'Amposta

Formen el Fons artístic de l'Ajuntament d'Amposta un total de 178 peces, entre elles pintures, dibuixos, gravats, ceràmiques i escultures; les obres pictòriques són, no obstant això, les més abundants dins de la col·lecció. 
Amb molt poques excepcions pertanyen a la segona meitat de l'actual segle, coincidint *amb un període de recuperació per fomentar l'activitat artística a nivell municipal. 
Els mitjans que han ajudat a la creació i enriquiment d'aquest fons han estat diversos: donacions d'autors, adquisicions de l'Ajuntament i els premis del Concurs Nacional d'Arts Plàstiques. D'aquest últim, celebrat des dels anys 50 del segle passat, procedeixen la majoria d'obres. 
Aquest fons no constitueix una col·lecció d'obres de primera línia. El conjunt de peces que formen la col·lecció municipal representen l'evolució de l'art català al llarg d'aquesta segona meitat de segle. Són testimoniatge d'una època i una zona -allunyada del centre on treballava l'avantguarda- que es resisteix a escapar a l'art definitiu, segons s'entenia aquest a la fi del segle XIX. De les obres que dins de l'el figurativisme mantenen un elevat nivell de qualitat són un exemple les de Soriano-Montagut i Ferran Arasa. 
Amb tot, i especialment en els últims anys, persones joves i amb una estètica diferent representen la secció més evolucionada del fons. Les seves obres, no figuratives, coincideixen amb els paràmetres de l'època actual. En aquest sentit són un exemple les obres del pintor Niebla. 
Cal ressenyar també la secció d'obres locals, corresponen a temes paisatgístics i urbans d'Amposta, i testimonien l'activitat de persones que, sense haver-se convertit en pintors destacats, han sentit interès per la representació artística i han desplegat una intensa activitat. 
Des de feia anys el fons municipal requeria una actuació a dos nivells. D'una banda, a nivell material, donat que les obres necessitaven una urgent restauració. D'altra banda, calia catalogar artísticament aquest conjunt d'obres i promoure la seva difusió.

El Concurs Nacional d'Arts Plàstiques

El Concurs Nacional d'Arts Plàstiques ha estat des dels anys 50 el mitjà principal que ha servit a l'Ajuntament per incrementar el seu fons artístic. És en aquest aspecto que hem considerat que mereix un esment especial dins del text del catàleg. 
Parlant de l'activitat artística catalana de finals dels anys 50, Francesc Miraldes diu:
”En aquest ambient…, en què semblava que comencés una nova època en el món artístic, es feren intents per a crear noves estructures i institucions, des d’on donar suport al nou esperit. Tot eren reunions i projectes per a organitzar salons, instituds de disseny, biennals, concedir premis, ... Pot dir-se que l’efervescència d’aquells moments no donava treva a ningú.”(F. Miralles: L’època de les Avantguardes, 1910-1970, Barcelona 1983, vol. 8, p. 266).

Aquest és el moment en què s'inicien a Barcelona els Salons de Maig i es fan els primers intents severs per crear el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Lluny del centre, les inquietuds eren les mateixes; les diferències es basaven només en els recursos i la tradició.
És en aquest context que hem d'incloure la creació del Concurs Nacional d'Arts Plàstiques. Ciutat d'Amposta", convocat per primera vegada l'any 1956. En el seu naixement tingué un paper fonamental Innocenci Soriano-Montagut, artista que va mantenir sempre el seu vincle amb Amposta i que va ocupar un lloc important dins dels cercles culturals d'aquesta. En certa manera feia el paper de nexe d'unió entre la ciutat i el context cultural de català. 
El concurs va aconseguir consolidar-se a nivell municipal, perdurant fins al 1987 quan es decidí substituir-lo per la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta. Dels anys en què es va dur a terme tenim poca informació, en majoria aquesta es limita a la composició del jurat i els guanyadors anuals. La premsa local es fa ressò del certamen tots els anys, però els comentaris són breus i no aporten cap opinió crítica. 
El comentari que segueix ha estat elaborat sobre la base de la informació extreta dels nombres corresponents de la revista Amposta, publicats entre els anys 1958 i 1987, i les actes del concurs corresponents dels anys 1981-87, les úniques conservades. 

Cronologia i organització

Com hem indicat, l'origen del concurs cal buscar-ho en la figura de Soriano-Montagut. Amb ell jugà també un paper important el Casino Recreatiu d'Amposta, entitat que al llarg de molts anys va centrar l'activitat cultural de la població. 
Així, des de l'any 1949, organitzat pel Casino Recreatiu d'Amposta i sota la direcció de Soriano-Montagut, s'anava organitzant un concurs local. Al llarg dels anys 50 Innocenci Soriano havia fet donació al Casino d'algunes obres. Ell organitzava, a més, els concursos locals de dibuix, aquarel·la i pintura. A poc a poc aquests concursos van incloure també gravat, ceràmica, escultura i altres objectes. L'any 1956 l'Ajuntament va passar a patrocinar la iniciativa, adquirint el compromís de comprar les obres guardonades en les diferents modalitats. D'aquesta manera s'institucionalitzava el concurs, sota la denominació de “Concurso Nacional i Local d'Artes Plásticas. Ciudad de Amposta”. Així, a la vegada, s'establia un mètode per anar adquirint el fons d'Art de l'Ajuntament. 

Entre el 1956 i el 1987 el premi d'Arts Plàstiques s'ha concedit amb periodicitat anual. Solament en el 1968 tenim la certesa que no va haver-hi concurs nacional, sent substituït aquest per el “I Concurso de Pintura Rápida”. L'exposició s'ha anat realitzant normalment coincidint amb les festes majors de la ciutat, el mes d'agost. Ajuntament i Casino van col·laborar des d'un principi en l'organització del concurs i l'exposició d'obres seleccionades. La Diputació de Tarragona li va donar també suport alguns anys mitjançant aportacions materials. Fins a l'any 1973 tingué lloc en el Casino, passant el 1974 a celebrar-se en l'Institut de Batxillerat Ramon Berenguer IV. El 1986 la seu va canviar de nou, situant-se a l'edifici de Museu del Montsià. 
En relació a les seccions que va incloure el concurs, van ser augmentant amb els anys. Això va suposar una diversificació de premis. Al principi, les seccions premiades eren únicament pintura i dibuix. La secció local, present tots els anys, s’ha considerat sempre un apartat independent, donat que en aquest nivell el concurs se celebrava des de 1949. 
El 1960 es va introduir la secció d'aquarel·la, com a modalitat independent de la pintura amb premi propi. Al llarg de la dècada dels 60, però, no apareix referenciada tots els anys, citant-se en alguns com integrada en la pintura (Amposta Boletín Inf. Local, any I, núm. 2, set. 1967, p. 4-5).
El 1975 es va acceptar per primera vegada el gravat com a secció independent. El 1979 es va fer el mateix amb la ceràmica. Llavors, el certamen va passar a denominar-se “Concurs Nacional de Pintura, Aquarel·la, Gravat, Dibuix i Ceràmica. Ciutat d'Amposta” (Amposta, …, any *XXIII, 1989, 1ª quinzena d'agost). 
Per a cadascuna de les seccions es concedien tres premis, destacant-se amb freqüència obres no premiades amb esments especials. Dins la secció local s'atorgaven tres premis, i únicament en alguna ocasió es diferenciaven seccions. 
L'excessiva diversificació de modalitats acceptades tenia en principi l'objectiu d'enriquir el panorama artístic del concurs. Amb el temps hom es van adonar del fet que, degut possiblement a la necessitat de repartir la quantia disponible en un nombre considerable de premis, el concurs perdia qualitat. Es feia cada vegada més necessària una renovació de plantejaments. El 1985 dos dels primers premis- aquarel·la i ceràmica- es declaraven deserts, evidenciant la voluntat del jurat de no caure en el parany de convertir el concurs en un simple certamen a nivell local. 

El 1986 hi hagué un primer intent de renovació, agrupant-se els diferents apartats en tres seccions: obra plana, volum i secció local. Les modalitats acceptades eren en realitat les mateixes –pintura, dibuix, obra gràfica, escultura i ceràmica. Es van concedir, encara així, dos únics premis, els de volum i secció local, restant desert el  d'obra plana. 

El concurs no necessitava només modificacions, sinó una renovació en els seus plantejaments. Feia falta adaptar-ho a les noves estructures del món de l'art i augmentar la qualitat del conjunt d'obres presentades. El mateix 1987 es va pensar ja en la possibilitat de convertir el certamen anual en una biennal. Aquesta es va convocar per primera vegada el 1989, com alguna cosa diferent, encara que no contraposat, a l'anterior concurs.

Mª Victoria Almuni y Balada

Historiadora del Art

Crèdits

Ajuntament d’Amposta

Generalitat de Catlunya

Diputació de Tarragona

Escola d’Art d’Amposta

Museu del Montsià d’Aposta